POPULISME PEL BROC GROS

Ahir Pedro Sanchez i el seu Govern van reblar el clau de la demagògia barata, el populisme i un sistema que deixa la població enganyada i contenta. Tot un luxe pels que mouen els fils.

El nyap impresentable del Tribunal Suprem amb les despeses hipotecaries que modificant l’existent va fer recaure en les entitats bancàries, posteriorment amb 24 hores nou anunci de reunió del ple del Tribunal per rectificar la decisió i deixar com estava, no hi ha dubte que fruit de les entitats que amb beneficis estratosferics, s’estalvien aquesta devolució deixen que retroactiva i podran seguir amb el seu negoci sense límits i on en cas de perdùa o desastre fruit en bona part de la seva incompetència i ambició desmesurada, amb els diners públics seran rescatats a cost zero. Tot un negoci rodó.

Com deia, per si això no fos prou ahir en Pedro Sanchez anuncia que via llei obligaran a les entitats a partir d’ara al pagament d’aquestes despeses per afavorir a la ciutadania.

Una mesura, que primer ens vindria el cap perquè ara, i segon totalment de cara a la galeria, regala la nul·la retroactivitat als bancs i avisa als mateixos perquè el cost que els suposa l’apliquin per altres vies i el client acabi pagant igualment com fins ara, com diria aquell content i enganyat.

Aquest anunci també va portar contradiccions i cinisme pel broc gros. Per una banda l’anunci de la retirada de suport dels pressupostos per part de les formacions independentistes, es respost de manera matussera apel·lant al patiment de les famílies amb sous mínims i que sembla no podran augmentar sense els pressupostos, quan sap que es mentida, ja que ho poden fer igual via decret, per tant cap responsabilitat de la part catalana. Per altra banda demana autocritica a la Justícia per la manera que ha gestionat el cas de les hipoteques i sembla renya a la mateixa, rectificant la seva decisió via llei, en canvi preguntat pel cas dels ostatges catalans, no pot influir en la mateixa i demana deixar treballar als estaments judicials amb total independència. Diriem que una cosa o l’altra, les dues impossible.

En definitiva un nou capítol d’aquest circ del cinisme i el tot s’hi val en un Estat de pandereta, on la població també en te part important de responsabilitat pel seu poc esperit critic, de control i de respecte als propis drets. Populisme pel broc gros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*