EL FULL DE RUTA INVISIBLE
Un cop passat el cap de setmana i assumit amb consciència aquest nou pas de l’Estat per eliminat l’independentisme i posar Catalunya diluida en la farsa autonòmica pels segles dels segles i definitivament cal veure la resposta catalana a aquest atemptat judicial en qualsevol democràcia civilitzada.
De fet, el primer que caldria veure, es la previsió dels fets que les forces catalanes havien fet. Crec que tots sabiem fa mesos que un dia arribaria les peticions de la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat de forma dura i sense cap rebaixa. Si algú es pensava que el PSOE ajudaria i prendria cartes a l’assumpte que ho podria fer per disminuir les peticions crec que hores d’ara ja ha caigut de la figuera i sis plau que ningú torni a dir allò de que son diferents de Populars, ja que un cop més ha demostrat que es mentida. Ha endurit les peticions de l’advocacia i com es veu no pensa fer cap gest pel diàleg democràtic sobre el dret a decidir català.
Totes les estructures podrides de l’Estat pel que fa la situació catalana van en la mateixa direcció i el guió es perfectament escrit i amb un final que tots sabem.
Dit això, davant aquest despropòsit, la resposta catalana ha estat simplement inexistent. Cap resposta conjunta preparada, cap gest que indiqui que el convenciment de la República i els mandats de l’1 i el 3 d’octubre son vius, i diferents respostes amb el victimisme per davant i un reguitzell d’actes tots ells simbólics per part de la societat civil, valorables i lloables però evidentment amb el terreny del simbolisme i no el de la efectivitat.
Segurament si els partits, aquest any i desprès de reclamar les institucions manllevades pel 155, i proclamar un programa electoral el 21 D de restitució i implementació de la República, hem vist que el 155 ha seguit, en aquest cas amb el nostre comandament fictici al Parlament assumint que no hem pogut triar el President de la Generalitat, i que els Diputats poden ser cessats en el moment que interessa l’Estat entre d’altres gripaus vergonyosos que hem visualitzat. Per si això no fos prou, la unitat demanada pel poble cada cop s’ha allunyat més i el partidisme, les eleccions futures i les cadires autonòmiques esclar, han passat a ser la prioritat de molts amb la paraula República a la boca per més vergonya aliena.
La resposta havia de ser conjunta entre partits i entitats de la societat civil en forma de rebuig, de visualització de màxima unitat i d’un full de ruta ara invisible per implementar la República, única manera d’alliberar els nostres ostatges polítics i sobretot gests contundents que donin credibilitat dins i fora de les nostres fronteres com per exemple la retirada dels nostres representants a Madrid.
Ara sense cap gest pretenem adhesions internacionals i esperar que els presos marxin a Madrid, passin un judici ja marcat i fals i finalment escoltin les seves condemnes. Diuen que es una oportunitat i la veritat es que amb un full de ruta invisible i una nul·la determinació no passarem mai del simbolisme, i jo no conec cap República simbòlica al món real.