L’EMBOLIC DELS COMUNS
Escoltant ahir Joan Josep Nuet explicant els moviments dins els Comuns d’aquests darrers dies, un arriba a la conclusió que això de neixer per està bé amb tothom es impossible, hi ha moments a la vida i a la política també que s’ha de triar, cosa que els Comuns mai han volgut assumir.
Dins del seu entorn, tenim des de l’antiga ICV, podríem dir una força més aferrada al règim i sense voler trencar res que no sigui de paraula, però sense fets, el populisme d’Ada Colau, protagonisme, voler quedar bé amb tothom però sense mullar-se mai definitivament, Catalunya en Comú amb un discurs com el de Xavier Domènech si, no i tot el contrari, un sector ranci disfressat de revolució d’esquerres que representaven molt bé en Joan Coscubiela i Franco Rabell, ara amb altres actors, un sector sobiranista que es a favor d’aquest moviment per Catalunya, el sector Podem dirigit des de Madrid per Pablo Iglesias i altres sectors que formen una malgama que a portar per exemple a expulsar Dante Fachin i multitud d’enfrontaments que fan dels que volen ser hereus del 15 M, una parodia de si mateixos.
Crec que el seu naixement des d’una esquerra oberta i trencadora, el que diuen aire nou i que venia d’aquests moviments de carrer sempre ha estat dirigit i controlat pel sistema i aquells que la revolució comença i acaba a la seva boca però sense deixar d’apuntalar el règim del 78 caduc espanyol.
De fet el procés de Catalunya ha tingut la virtud de posar en evidència aquestes contradiccions que dins el règim autonomic normal podien anar reeixint sense problemes, però que han fet saltar pels aires una política de miratge que al final sempre acabava al mateix lloc comú. No hi ha dubte que no hi ha hagut en els últims 40 anys a l’Estat espanyol millor revolució que el procés català i en teoria el Comuns tenien una oportunitat d’or per estar al costat de la gent, la democràcia i si cal els canvis que això comporta. La realitat molts cops ja hem vist que ha estat un altra i ara amb aquests moviments es podria obrir una nova finestra d’oportunitat. Com deia ahir Nuet, no cal ser independentista per formar part d’aquest moviment però si creure en la democràcia i en la sobirania del poble.
Es l’etern embolic dels Comuns.