VERGONYA AMB MAJÚSCULES
Un nou espectacle dels dos partits que formen el Govern de la Generalitat. No hi ha dubte que el carrer els ha posat en evidència i l’1 d’octubre més enllà de ser un nou símbol per fer retorica repúblicana buida de contingut ha estat el detonant de les miseries a Palau.
Ara ha estat una nova ordre inassumible del Jutge Llarena en forma de suspendre els 6 diputats a presó o exili qui ha posat una nova pedra, ja no per desobeir que mai han fet, sinó per buscar les formules per fer veure que no acataven, actant en tot i per tot en la realitat la ordre. Es a dir fer autonomisme però amb el vocabulari de República i sense avançar ni un mili metre. Una farsa que no es pot aguantar indefinidament amb el temps.
De fet cal recordar el programa electora pel 21 D i la confiança dipositada dels ciutadans que no es gratuita i te tot el dret d’exigir el seu compliment en cas de majoria com es el cas. La gran errada histórica de no complir amb el mandat de l’1 d’octubre quan tocava porta a demanar-ho ara en segona oportunitat, alhora la voluntarietat dels seus càrrecs no els permet cap tipus de victimisme, al contrari de responsabilitat respecte a la població que en Democràcia ha de demanar respecte al seu vot i no una presa de pel que ja dura massa.
Els partits han fet de partits simplement, buscant formules per intentar enganyar a la ciutadania sense que es noti, amb vistes a futures eleccions, i repartiment de carrecs amanits amb grans discursos republicans que no van enlloc per la seva buidor i falsedat.
Aquest espectacle ahir suspenent i ajornant plens per les desavinencies i en el fons per trobar la formula que afavorexi els partits de torn i disfrassi un acatament total, per cert com l’alcaldessa de Vic, ja suspesa 6 mesos per no retirar l’estelada del balcó i que hem sabut partiparà en les decisions però ja no tornarà a seure a la cadira i presidir els plens com li pertoca.
Vergonya amb majúscules i els efectes devastadors del 155, la mesquinesa de l’oposició que oblida les amenaces amb les que treballa l’executiu impròpies de qualsevol democràcia i el maleit partidisme que ens estan portant en aquesta situació límit per una societat que ja ha decidit i espera la seva efectivitat.