LA FARSA DE SANCHEZ

La farsa de Pedro Sanchez continua sense miraments, les seves paraules lloant les solucions polítiques de Canada amb el Quebec son d’un cinisme insuportable i els seus gests de fum sense cap canvi respecte el passat Govern son una realitat que sembla els nostres partits a Madrid accepten incomprensiblement.

Allò que molts no volen escoltar entre les gairebé nul·les diferències entre PSOE i PP es confirma cada dia. La situació catalana es la mateixa i les receptes no han variat, de fet nomes ha canviat un partit del 155 per un altra. Alguns diran que les formes no son les mateixes i això ja es un gran que, francament les formes son importants però si no van acompanyades de fets no son res, i aquest es el cas.

Sanchez i el seu partit es vol comparar amb societats civilitzades com el Canada quan de portes endins els deficits democràtics son alarmants i la repressió el pa de cada dia. Ha rescatat un Estatut retallat en el seu dia pel seu mateix partit i que ara sembla la solució per una votació imposada amb les promeses esterils de sempre, tot d’esquena a la gent i mantenint els ostatges polítics a la presó amb l’opinió judicial de mitja Europa en direcció contraria. Un desgavell de grans proporcions.

Davant d’això, escoltem el seu representant Miquel Iceta, dient cada dia que ells ja ho van advertir, com si això fos un gran que. El problema real es el que van advertir, van donar a entendre amb normalitat, que en un Parlament no es pot debatre segons de que, que els programes electorals que han guanyat no es poden aplicar posteriorment i que la democràcia no es pot activar per donar la paraula a la ciutadania que ha de mantenir el seu vot i la seva reclamació en un calaix en nom d’un règim amb olor de naftalina que no en vol saber res.

Aquest es el gran avis, i mentrestant a Madrid el xec en blanc segueix fent sospitar el que per sota es cou que naturalment també obvia els protagonistes, el poble. Aquesta es la base democràtica que ens volen vendre com el que no es i que per suposat deixa com sempre la veu i decisió per uns quants amb més drets que la resta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*