EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ

Ben Emmerson, advocat britànic, en l’acte de retorn a Waterloo del President Puigdemont, va dir la frase “Soc testimoni del naixement d’una nació”.

Una frase que convida a l’optimisme, i que segurament amb la visió des de la distància i la feina del Govern a l’exili i els seus advocats en les victòries judicials que desacrediten i desenmascaran a l’Estat espanyol es comprensible.

Des de dins, no hi ha dubte que veiem com el partidisme segueix ben viu i els intents desesperats de retornar a un autonomisme estèril o allargar el procés fins a l’infinit son enemics que cal combatre. De fet, mantras com “Eixamplar la base” o “Referèndum acordat” els escoltem sense vergonya dels líders de molts partits.

La primera l’escoltem sovint dels representants d’Esquerra, i com molts sabem es un parany mesquí que defineix be el partidisme. Crec que som una majoria independentista, ho hem demostrat. La unitat en forma de full de ruta compartit amb els tres partits per la República i posar aquesta per damunt de qualsevol partit, com per exemple en les municipals o alhora de fer passos endavant això seria eixamplar la base. Intentar fer veure sobretot per la suposada esquerra, que el PSC pot ser un aliat quan es culpable del 155 i amb clares intencions de curar el nostre anhel democràtic amb desinfectant com diu sempre un dels seus Ministres o obviant la gent proposant referèndum sobre possibles modificacions de la Constitució o Estatuts de retorn del 2010 que ningú ha demanat es fantasios, obrir la via Comuns amb aires de Tripartit no deixa de ser una fal·lacia que ens pot portar a molts llocs, però no a la independència que reclama el poble. Per tant prou d’intents d’engany que la societat no es mereix.

Pel que fa al segon, tornar a posar com objectiu el referèndum acordat desprès de 7 anys de tots els intents possibles per actuar a l’escocesa i encara no adonar-nos amb els cops de porta rebuts que això no es la Gran Bretanya i ni Rajoy, ni Sanchez, ni Rivera, ni Iglesias son Cameron es una burla cap a la ciutadania que no ens mereixem, i per altra banda deixa el Referèndum del dia 1 d’octubre en un no res, desprès de votar sota les porres i aconseguir una victòria clara i uns percentatges de participació equiparables amb altres referèndums perfectament validats.

Toca l’agost, les vacances, reflexió i aprofitar una segona oportunitat sense caure en aquests paranys dels nostres partits que com deia no ens mereixem, ni hem d’acceptar, ara toca veure el naixement d’una nova nació, la nostra, la de tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*