LA REALITAT ESPANYOLA

S’apropa l’agost i amb ell aquest periode vacacional que sembla convida a la reflexió i veure com afirmacions que semblaven contundents queden en un no res o en altres direccions com es el cas dels nostres presos polítics.

Realment hem venut que amb les decisions dels Tribunals europeus sobre la rebel·lió i la no acceptació de les euroordres els nostres presos polítics tindrian gairebé els barrots oberts i la llibertat a tocar i no sembla que hagi de ser així.

La decisió de denegar de nou la llibertat dels mateixos per part dels Tribunals, afirmant que no veuen cap canvi que ho justifiqui, el risc de fuga, i que de cap manera un Tribunal alemany incidirà en les decisions espanyoles no son un bon presagi.

Espanya segueix el seu curs, i no el podem barrejar amb la racionalitat, amb la justícia europea o la democràcia normal. No variaran els seus objectius i malauradament nomes queda l’opció República per aconseguir una negociació per ells, la resta es demanar un impossible.

PP i PSOE son la mateixa cosa amb aquest aspecte i molts d’altres, darrera una cara més ambable no s’amaga cap canvi de fons, i com abans admetem això millor i deixem de voler enganyar la gent dient que hi pot haver possibles aliances o que els ciutadans s’oblidin que son complices actius del 155 millor per tots.

De fet veiem com Ministres com Borrell deixa clar que el Dret a l’autodeterminació no existeix per ells i sembla que aquí no entenen el missatge o no el volen entendre que encara es pitjor.

Per la part Popular, el nou President Casado s’acosta encara més al feixisme i les amenaces de seguir aplicant el 155 o canvis al codi penal per convertir els referèndum en il·legals son el seu programa i on el diàleg es negat de dalt a baix i on la repressió i imposició es la recepta.

Aquesta es la partida, i la reflexió que l’estiu ha de passar pels caps dels nostres dirigent, o avancem en la República efectiva o autonomisme de tercera oblidant els presos polítics. No hi ha camí del mig, ni parlar de fer un aplicant el contrari. Tard o d’hora la ciutadania exigirà responsabilitats i veurà un engany que comença a ser preocupant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*