AIXÍ, NO.

Malauradament ens hem acostumat a viure la mediocritat d’alguns polítics amb normalitat i aquell tot s’hi val per arribar a les meves fites personals i vendre un relat pervers i mentider que repetit i amplificat pels mitjans afins acabi portant resultats.

A la ciutat on visc, Tarragona en podem veure dos exemples recents. En primer lloc Begoña Floria, portaveu del Govern municipal socialista a la seva compte de tuiter amb una imatge de les Piscines Picornell amb les graderies buides i uns waterpolistes a la piscina amb el missatge de que ningú ha criticat això a Barcelona i fent comparació amb les critiques rebudes per les graderies buides en els recents Jocs del Mediterrani.

La indecència es al descobrir que les imatges no son dels Campionats Europeus que aquesta setmana es celebren, sinó d’uns altres campionats de clubs de fa 6 anys i apart son un entrenament d’un equip, i no cap partit.

El cinisme pot arribar molt lluny, però la responsabilitat d’un càrrec públic no pot arribar a aquests límits per justificar el fracàs d’uns jocs entre d’altres coses per la falta de públic. Cal ser consequent i assumir la part que toca, de cap manera fer el ridícul d’aquesta manera i intentar enganyar a la ciutadania que senzillament no s’ho mereix i hauria de ser motiu suficient per demanar un relleu que ja avanço no es produirà, ja que aquest tipus de misèries no tenen càstig en el nostre territori polític.

Un altre exemple podria ser en Sergi Albarran, president local d’Esquerra que intentava justificar els xiulets i crits d’unitat de bona part del públic a l’acte de la Presó de Mas Enric quan parlava la representant del seu partit, culpabilitzant una colla castellera que coincidia amb la de l’alcalde de Valls, Albert Batet, o sigui Junts Per Catalunya.

Apart de ser mentida, cosa ja prou greu, no es pot ser tant mesquí per barrejar una entitat de referència a Catalunya en el món de la cultura catalana, gran i plural aprofitant per atacar un partit i fer-lo responsable de tot per l’afiliació política d’un dels seus membres, concretament l’Alcalde.

Deixar anar aquesta mentida per no mirar endins i buscar les causes del fet, també es una tàctica habitual per la poca qualitat d’alguns dels nostres polítics o aspirants a ser-ho, i que tampoc te càstig malauradament.

Aquests son dos exemples, però en podrien trobar molts més en un sistema polítics que no camina pel bon camí amb aquests personatges.

Així, no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*