LA REUNIÓ I LA REACCIÓ

Moltes reaccions hem vist a la Reunió del President Torra ahir amb el president espanyol. Certament algunes de més encertades o curioses que altres.

La primera que volia destacar per la seva mesquinesa habitual, es Ines Arrimadas parlant com un bucle de la Catalunya que no representa el President i dels cobraments pel suport a la investidura de Sanchez entre d’altres monolegs habituals. Tot dins la normalitat, excepte que la seva reacció davant microfons la va fer valorant una reunió que encara no havia acabat i que per tant els interlocutors no havien explicat a la premsa. Una prova més del miserable que es pot arribar a ser i com es poden perdre els papers per un paper ridícul de l’odi sense sentit.

Si parlem de la premsa espanyola i els sectors ultres de la política, la critica a les concessions inexistents de Sanchez va ser el que ja esperavem, un relat inventat de la xenofòbia contra Catalunya sigui quina sigui la realitat.

El President Torra va dir algunes obvietats i coses de reflexió. Primer que la reunió es centrava en el dret a l’autodeterminació i els presos i exiliats havent constatat que es va poder parlar i escoltar. De fet quan considerem un mèrit el que es simplement normal, que dos polítics parlin i s’escoltin malament anem. Per altra banda escoltant la portaveu socialista, ens diu que aquest dret no existeix i ens remet a l’article 2 de la Constitución, el que parla de la unitat indissoluble de la nació espanyola i es reafirma que no hi ha presos polítics i que no hi poden intervenir. Per tant cap canvi entre l’àntic Govern Popular i l’actual. Si que es va parlar de reactivar les comissions bilaterals inactives des del 2011 per parlar temes de traspassos de competències, infraestructures o economics. Venut com un guany, quan es una normalitat dins el marc autonòmic.

Es parla d’una segona reunió on es veu s’espera que per art de màgia aquesta oferta autonòmica es converteixi amb un referèndum pactat per decidir el nostre futur. Crec que això ja ho veig més com una presa de pel a la població que altra cosa, pot servir per guanyar temps les dues parts, però el marc i context no canviarà ni en te cap intenció.

A partir d’aquí, el Govern català ha d’aclarir si respecte l’1 d’octubre i el seu compromís amb la ciutadania o torna a una autonòmia amb els seus paranys habituals per Catalunya, i el famós peix al cove disfressat de República imaginaria.

Agrairiem una explicació simplement per respecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*