LA VERGONYA DE TARRAGONA
La inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona crec va confirmar la temença de fer uns Jocs d’esquena a la mateixa ciutat i amb una clara intencionalitat política.
Tots hem escoltat allò de no barrejar política i esport. En aquest cas vam poder veure unes graderies mig buides, cosa que dona una molt mala imatge, just quan es deia que tot estava esgotat, i posteriorment hem sabut que la Generalitat ja ha denúnciat que la seva petició d’entrades va ser rebutjada i en canvi altres entitats si en podien repartir amb bandera espanyola inclosa i consignes prou clares.
De fet i com es va veure la simbològia que vam veure era molt concreta, i les reaccions també. La xiulada al President Torra pot ser normal i es lliure, no si es seguint unes instruccions ja donades com va ser el cas.
Pel que fa a la cerimònia, cap símbol de Tarragona, cap entitat representada, cap representació de la cultura, el folclore o de la historia de la ciutat. Una vergonya ja que l’objectiu de les cerimònies d’aquests esdeveniments, més enllà dels resultats esportius, es posar la ciutat als ulls del món i la oportunitat es va perdre nomes per partidisme polític i amagar una realitat d’un país i una ciutat que no es el que es va ensenyar. Castellers, diables, Tarraco Viva, Gegants, esbarts i un llarg recorregut van ser amagats en benefici d’una paraodia sense sentit.
Alhora, la cirereta en forma de paracaigudistes militars amb gran bandera espanyola inclosa per portar la bandera dels jocs i que conjuntament amb exhibicions aeries fetes i l’arribada d’un vaixell militar al nostre port aquesta setmana diuen molt poc del que l’alcalde va anomenar els jocs de la pau. Un altra vergonya sense sentit que no fa honor al sentiment de la ciutadania que es molt clar no viu els jocs i no els sent propis.
Una darrera cosa que veurem, es amagar la gran aportació que ha fet la Generalitat amb benefici de la propaganda del que ha aportat l’Estat. Una nova manipulació de l’unionisme que representa en aquest cas l’alcalde Ballesteros i el seu partit.
Com deia, una oportunitat perduda i una vergonya per Tarragona.