NI OBLIT NI PERDÓ, DIGNITAT

Una polèmica ha creat recentment els actes relacionats amb el Monarca espanyol a Catalunya. La seva presència a la inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona i la cessió per part del Celler de Can Roca a Girona d’un espai per entrega de premis de la Fundació Princesa de Girona i les critiques rebudes.

De fet aquest últim acte ha estat respost pels germans cuiners explicant que ells es dediquen a la cuina i no a fer política. Cal dir que respecte absolut a aquesta meravella de la cuina catalana, però es una excusa que en el context on ens trobem crec no es aplicable. El dia 1 d’octubre tots els que vam anar a votar i col·laborar amb les diferents tasques per defensar les urnes tampoc ens dedicavem això, i tenim diverses professions i vam patir la violència validada i esperonada pel Monarca en el seu discurs del dia 3, abandonant per dir-ho d’alguna manera a una part dels seus subdits que s’havien atrevit a aixecar al dit amb una urna i un vot al costat. No es de rebut i per força el context es diferent.

En el tema de la inauguració, veiem com diferents mitjans desitjosos d’esborrar aquests darrers 7 anys de la vida catalana i tornar al que ells diuen normalitat, o sigui autonomia i submissió pels segles dels segles, i apel·len al diàleg, la concordia i allò que en diuen refer ponts. A l’altre costat el President i autoritats de la Generalitat que encara no se sap que acabaran fent, però com de moment han fet amb la resta de temes sota la capa del discurs de República segurament veurem la foto vergonyosa al costat del monarca com si tal cosa i amb la dignitat trepitjada un cop més de la ciutadania.

Catalunya no va trencar amb el monarca, en canvi ell va dimitir de les funcions de Cap d’estat i va decidir donar suport total i entusiasta al 155, a la violència desmesurada del “a por ellos” el dia 1 d’octubre i a la repressió continuada de la nostra població amb presos polítics inclosos.

Aquesta actitud evidentment es una agressió que no te ni oblit ni perdó. No hi pot haver dialeg amb aquestes condicions, amb els ostatges polítics, amb la democràcia trencada, amb un poble agredit, amb el feixisme amb barra lliure pels carrers. De quina normalitat ens volen parlar.

Un fet cabdal també, ni una paraula de perdó. Aquesta es la seva posició i no la pensa canviar. Si la dignitat es present, ni oblit ni perdó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*