LA MEMÒRIA OBLIDADA

La memòria sempre es important en un Estat per configurar el present i el futur. Espanya no ho ha fet i les contradiccions s’acumulen. Voler instaurar una democràcia protegint els botxins de la Dictadura, mantenint el relat, no reparant a les víctimes i humiliant a una bona part de la societat mantenint legal partits com La Falange o sense dir res sobre La Fundación Francisco Franco senzillament es una vergonya.

Aquesta restitució de memòria i reparació en el possible, la podem aplicar ara amb els fets que ha viscut Catalunya aquests últims anys i en particular posteriorment a l’1 d’octubre i el discurs miserable del Rei espanyol validant el “a por ellos” i oblidant una part de la població, en aquest cas la catalana, cosa que el deslegitima totalment com a Cap d’Estat i crec que a pesar del diàleg sempre positiu hauria de fer inviable que en la inauguració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona una llotja amb el monarca i el President de la Generalitat.

Els fets tenen conseqüències, i aquestes no es poden esborrar. Com diu Irene Ramentol, el paper del PSOE per exemple amb la seva votació a no anul·lar el judici al President Companys no es compatible amb aquesta sobtada proposta de canviar la vergonya del Valle de los Caidos i que finalment també pot quedar en memòria oblidada.

Sánchez recupera la memòria

per Irene Ramentol,

Després de la reculada amb la derogació de la reforma laboral, Pedro Sánchez s’ha mogut amb celeritat per posar fil a l’agulla una de les iniciatives frustrades del PSOE: la reforma de la tímida llei de la memòria històrica que va impulsar Zapatero el 2007 i que va quedar embarrancada, sense pressupost, amb el govern de Rajoy.

El flamant president espanyol vol prioritzar mesures efectives i efectistes per pal•liar les limitacions del seu govern feble -amb només 84 diputats- en plena pugna preelectoral. Sánchez ja va rebre l’any passat el vistiplau del Congrés amb la proposta no de llei d’exhumar Franco del Valle de los Caídos, un precedent que li aplana ara el camí per culminar la iniciativa i exprimir-ne tot el rèdit polític i mediàtic amb vistes a les conteses.

L’executiva dels socialistes ja ha avalat la proposta, que no només suposaria la reconversió del monument històric, sinó que també podria incloure la il•legalització de la Fundació Francisco Franco o l’anul•lació dels judicis franquistes (veurem amb quina fórmula), entre d’altres. Una iniciativa, aquesta darrera, que seguiria els passos de la llei catalana aprovada al Parlament pocs mesos abans que el pacte del 155 estronqués la legislatura i que va permetre anul•la4 63.961 consells de guerra del franquisme. Ja llavors la cambra catalana -la primera en declarar il•legals els judicis franquistes- va deixar en evidència l’Estat, ancorat en una legislació amb greus mancances, advertides fins i tot per les Nacions Unides. I és que la llei de Zapatero va declarar els processos il•legítims però sense efectes jurídics.

Sens dubte, la recuperació de la memòria històrica és una bona notícia, però difícilment evitarà tapar les contradiccions que l’han precedit. El mateix PSOE que avui vol fer de la reparació de les víctimes del franquisme un dels emblemes de la seva obra de govern, va votar fa poc més d’un any al Congrés -i al costat de PP i Cs- en contra de l’anul•lació de la sentència de mort del president Lluís Companys, un judici que ha hagut d’esperar la llei catalana per quedar finalment anul•lat.

Quaranta anys després del dictador, Espanya encara té deures amb les pàgines més fosques de la seva història, una evidència més de la poca maduresa democràtica de l’Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*