CINISME CONTINUAT

La operació del Poli bo del PSOE segueix el seu curs amb adhesions entusiastes d’aquí, però no ens enganyem, ja ens han dit per activa i per passiva que no accepten el dret a decidir dels catalans i que els Referèndums son rebutjables, bé, tots no, com diu en Salvador Cot, el de l’Estatut li donen tota la validesa que posteriorment els va permetre modificar-lo sense embuts, tot molt democràtic.

El problema que tenen, es que el d’autodeterminació no el poden modificar a posteriori, segurament deu ser la democràcia. Mentrestant segueixen impunement fent registres a la Generalitat com operacions de blanqueig i distracció dels diferents processos judicials ja que no tenen cap sentit 8 mesos despres del Referèndum.

De fet faltava Zapatero i la seva màquina del temps cap al 2010 i un Estatut que amb tot el cinisme ell va tractar com un drap brut i ara sembla que no hi va intervenir amb un exercici habitual de cinisme continuat.

Operació Rebobinatge

per Salvador Cot
Faltava que Zapatero ho subscrivís, però està clar que el PSOE intentarà, d’una o altra manera, l’Operació Rebobinatge. Per conferir-li aparença democràtica, els socialistes espanyols tenen al sarró un referèndum oblidat -el de maig de 2006- que va aprovar, via sufragi popular, el projecte d’Estatut que, més tard, va ser enviat a l’escorxador del Tribunal Constitucional. Aquell sí -antic i irrellevant- dels catalans podria ser, a hores d’ara, una eina de legitimació que permetés un pacte d’elits, molt a l’estil del règim del 78.

El problema és que aquell Estatut va obtenir el suport d’un total de 1.899.897 catalans, una xifra substancialment inferior als 2.044.038 ciutadans que van optar per la independència el passat 1 d’Octubre. L’unionisme pot argumentar que el referèndum de maig de 2006 era legal i, per contra, el d’octubre de 2017, no. Però aquest és un plantejament totalment inacceptable des de la majoria independentista, la mateixa que va convocar els ciutadans a les urnes, tot i les amenaces -certes i executades- dels poders de l’Estat.

Són dues legitimitats diferents, amb l’única distinció de la força aplicada a casascuna i la progressió de la consciència política de la societat catalana. I està molt clar que Pedro Sánchez no disposarà del crèdit d’un Zapatero que, al final, va demostrar ni tan sols merèixer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*