LA SOCIETAT CIVIL
El context on ens trobem es perillós, i ho es per no oblidar l’objectiu final, que es implementar la República no consolidada el mes d’octubre passat.
La feina de mitjans, opinadors i aquells sectors de la societat interessats en que res canvii mai en benefici dels seus interessos es total. Veure les bondats del canvi de Govern espanyol pintant un canvi i una modernitat que en realitat es just el contrari es un mantra que escoltem constantment per construir un nou context tant irreal com els arguments del Jutge Llarena. Alhora veiem com des del Cercle d’Economia i agafat el guant per diversos sectors unionistes i interessats s’agafa la reforma de l’Estatut del 2010 i aquells punts presentats ja pel President Mas en materia social i d’autogovern per bastir un acord de dialeg que deixi Catalunya i l’independentisme amb un pam de nas.
Precisament, hem sentit com des del nou Govern espanyol ja es diu que dins la Constitució es pot parlar de tot i fora no hi ha res, una versió actualitzada d’aquell viatge per l’espai que ens esperava amb Margallo i que ara amb un astronauta a l’executiu espanyol serà més fàcil.
De fet donar valor a la normalitat de recuperar els despatxos del Govern català i altres gests sense importància ajuda a un Govern de caràcter simbòlic però que de moment no sembla tingui intenció de seguir el mandat de l’1 d’octubre i si de construir un relat que també ens allunyaria de l’objectiu demanat i validat.
Davant tot això, la finestra d’oportunitat internacional es cabdal, però internament per tornar a crear un context perdut a l’octubre passat, nomes queda la societat civil que hauria de mirar d’emancipar-se del control dels nostres partits i sortir al carrer a exigir la implementació de la República ja votada, alhora aquesta exigència ha de ser tant cap a Madrid, allà on els nostres partits donen els vots a canvi de res, com sobretot al nostre Parlament i partits per demostrar que aquest cop la defensa de la democràcia serà un fet i els nostres polítics han d’estar a l’alçada sense marejar la perdiu o buscar camins que no ens portaràn a l’objectiu.
En definitiva la societat civil ha de tornar agafar les regnes perdudes i culminar aquesta revolució catalana, ara anestesiada i excusada per tots.