ELS CARRERS NEUTRALS
El que vam veure al Parlament amb el diputat Carrizosa i el xou amb el llaç groc reclamant neutralitat al Parlament i la insistència de la neutralitat als carrers eliminant qualsevol vestigi dels llaços grocs al carrer acabant la feina bruta dels energumens que hem vist recentment a les platges es un nou relat que cal combatre.
El Parlament mai pot ser neutral, precisament els partits representen la diversitat de ideologies i projectes que els votants hi han donat confiança, per tant aquests son els que tenen que defensar i intentar dur a terme en cas de comptar amb majoria suficient. Mai hi pot haver neutralitat, en tot cas diversitat i respecte per totes les tendències inclosos els llaços grocs, nomes faltaria.
Pel que fa al carrer tampoc pot ser neutral, altrament seriem a una societat totalment alienada i robotitzada sense idees. Aquest ha de representar la pluralitat i per tant aquesta ha de ser representada, en aquest cas un símbol que no es independentista, sinó que reclama l’alliberament i situació injusta dels presos polítics i per tant reclama justícia i democràcia no un règim concret.
Aquesta pluralitat es la que hem de defensar i no caure en aquest interés de Ciudadanos i per extensió del tripartit del 155 al·legant a falses neutralitats que no existeixen en cap estat democràtic normal per aconseguir acabar la feina que aquests grupusculs d’extrema dreta fan per carrers i platges molts cops amb violència per eliminar els símbols que no agraden. Res ajuda la col·laboració institucional d’alcaldes com l’Àngel Ros de Lleida coartant la ciutadania i volent netejar al seu gust la ciutat amb els mateixos arguments.
Cal deixar clar la normalitat democràtica, i no caure amb aquests paranys que sota un capa de vernís democràtica amaguen imposició i autoritarisme deixant al poble com sempre com actor secundàri del sistema qui precisament ha de ser sempre el protagonista.
Com sempre accedir a les seves peticions com vam veure el Parlament es un mal negoci i una acceptació intolerable.