EL MIRALL BASC

La decisió d’ahir dels nacionalistes bascos de donar suport als pressupostos espanyol i donar així oxigen al Partit Popular i la legislatura que ara respira ha generat moltes critiques a Catalunya.

Cal dir que la política com ja hem vist molts cops, es pot dir blanc i finalment fer negre o defensar una postura i acabar defensant la contraria sense rubor fruit del sistema que domina aquest Estat i perquè no dir-ho la immaduresa molts cops d’una societat que no es capaç de castigar segons que i es belluga no per programas i promeses sinó per afiliacions de per vida o persones individuals.

Dit aixó, eticament evidentment seria reprobable, però em de veure que el PNB es l’antiga Convergència catalana, aquella del peix al cove i de fer veure segons que per acabar sent fum a la realitat, capaç de nedar i guardar la roba. Aquest es el PNB que domina el panorama a Euskadi, per tant no ha fet res més que no hagi fet sempre. Quan Euskadi la pressió de la societat sigui prou forta amb una direcció independentista, segur que haurà de canviar tal com ha passat a Catalunya, això no passa i per tant segueix.

Més enllà de les critiques, ha aconseguit més de 500 milions pel País Basc i altres mesures que vendrà a bombo i plateret, això ho ha fet compatible amb deixar anar que el 155 marxarà de Catalunya quan ningú ha confirmat res d’això i aprovar un preambul d’un nou Estatut amb l’Esquerra abertzale en clau independentista. Aquest es el context.

Pel que fa a Catalunya veu com el Partit Popular podrà esgotar els 2 anys de legislatura, frenarà l’efecte Ciudadanos que se li pot fer molt llarga l’espera i te via lliure per seguir la repressió amb el procés català i fer-lo servir també com a cortina de fum pels seus casos de corrupció.

De totes maneres, i de la mateixa manera que Convergència va votar a favor de la Llei de partits i això ha girat en contra nostra. Deixar via lliure al 155 tard o d’hora es podria girar en contra del País Basc, una variable que haurien de valorar molt i molt.

A Catalunya mentrestant no podem pretendre que la nostra incapacitat per anar endavant amb la República sigui substituida pels bascos, per Europa o per les victòries judicials. La nostra causa nomes ens te a nosaltres, i fins que no l’exercim niguú bellugarà un dit per nosaltres. Aquesta es la nostra gran errada i la que tapa les nostres misèries polítiques en un altra cortina de fum.

Un mirall basc que no hauriem de confondre amb els interessos i la política.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*