EL RACISME DEL DOGC

No hi ha dubte que l’Estat i els seus partits principals cada cop es superen amb ells mateixos per deixar enrere qualsevol engruna de democràcia i dignitat. Una vergonya per l’Europa Occidental i els seus valors fundacionals, que encara que molts cops no respectats, mai tant degradats com en aquest Estat.

Efectivament, primer va ser la pluja de desqualificacions i insults pel nou President català, per cert amb la seva validació, ja que els tres anteriors van ser vetats anul·lant la sobirania del Parlament i deixant clar quin es el tipus d’autonomia triat per Catalunya. Posteriorment el manteniment del 155 més enllà de la formació del Govern amb diferents versions d’aplicació i per damunt de qualsevol promesa abans feta i ara amb el coneixement del nou Govern català, el veto d’aquest ja que inclou ostatges polítics i exiliats amb una acció tant barroera com no publicar en el DOGC els seus nomenaments, per cert una acció totalment il·legal i que dona a entendre que no hi ha aturador davant Catalunya.

Rajoy mostra la seva disconformitat amb aquests consellers particularment, cosa que no hauria de passar de ser una simple opinió, però mai una interferència amb un Parlament alié al seu i un President que executa les seves funcions. Albert Rivera amb la seva deriva ultra demanant una aplicació del 155 més dura per deixar nomes terra cremada, eliminació de l’independentisme i refundació de la Catalunya que ell vol per damunt de la mateixa ciutadania, crec que això se’n diu feixisme. Finalment en Pedro Sanchez que segueix la seva obsessió contra Catalunya i qualsevol tipus de democràcia i ara titlla de racista al President Torra com si fos el més normal i deixant en res qualsevol diferència amb els altres dos personatges descrits.

Un Estat que nomes te una política, la imposició per decret i deixar enrere qualsevol indici de democràcia i respecte a un estat de dret que simplement no existeix. Tres partits que podrien perfectament ser un, i on la competició es per veure qui la fa més grossa amb un mateix enèmic comú i amb tots els resorts del poder al seu costat.

Davant això, alguns encara demanen diàleg, cada cop es més ridícula la petició. Davant el feixisme no hi pot haver diàleg. De fet ara es veu com l’oportunitat donada el 10 d’octubre va ser una gran errada i com que dels errors se n’aprèn, esperem no ho repeteixin.

Ara toca el racisme del DOGC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*