LA BATALLA DEL RELAT

Avui la imatge potent del President legítim Carles Puigdemont i el President investit Quim Torra a Berlín serà segur un cop dur per l’Estat i una font de noves desqualificacions sense fre sobre la manipulació d’un sobre l’altra i el supremacisme i xenofòbia pel cap baix imputada al nou President català.

Realment la batalla del relat es molt important, i que els més supremacistes i ultra nacionalistes acusin a un altre del que son ja diu molt del que parlem. Albiol, Arrimades, Iceta i Domènech estiren el fil d’un relat que els hauria de fer caure la cara de vergonya, en cas de tenir-ne. De fet res de nou, el relat inventat de l’Estat amb la violència i mil i uns informes falsos de la Guardia Civil per justificar el que no te justificació davant els catalans i el món sencer.

El moviment independentista i l’anomenat procés ha tingut el gran encert i joia de ser transversal en la seva expressió màxima. Les grans mobilitzacions han estat un reflex de la pluralitat ideològica, de raça, religió, llengua i personal de la societat catalana. De fet no crec que els partits espanyols i l’Estat mateix pugui dir el mateix del tracte al territori català vers els altres. Una diferència discriminatòria i volguda al llarg de tres segles que arriba a l’extrem de la xenofòbia quan l’anticatalanisme es utilitzat un cop i un altre per donar vots. No cal dir res més.

Tanmateix, el paradigma crea forat, ja que la força d’un Estat i tots els seus tentacles i mitjans es molt poderosa. En una democràcia normal i una ciutadania lliure de pressions d’aquest tipus avui exigiriem que els violents salvatges que van atacar a la població el dia 1 d’octubre amb uniforme policial estiguessin acusats davant la justicia, i no condecorats i protegits com si tinguessin via lliure i més drets que la resta de població com en la millor de les dictadures. De fet l’origen de tot plegat, un règim que ha conservat el seu funcionament, ha protegit els botxins ha mantingut les estructures i mai ha demanat perdó. Precisament el que ara bramen pels quatre costats exigint.

En definitiva la batalla democràtica l’han perduda i ara s’aferren a la del relat com a taula de salvació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*