EL RELAT DE L’ODI

Avui en Quim Torra arribarà a la Presidència de la Generalitat i podrà formar un Govern. Més enllà de la valúa intel·lectual de la persona, no podem normalitzar de cap manera que la tria del President hagi correspost al Govern espanyol i els seus tribunals que han rebutjat els anteriors i han permès aquest, amb acceptació dels nostres representants amb clara involució de les institucions, però que abans de començar ja hagi rebut mil i un insults, així com amenaces i coacció en un context totalment allunyat de qualsevol democràcia normal es un clar exemple del que estem vivint.

De totes maneres, volia parlar de l’odi que traspua la banqueta del 155. Un dels moments estel·lars del primer dia d’investidura va ser quan en Sergi Sabrià per part d’Esquerra li va retreure les rialles de la bancada de Ciudadanos alhora que el presidenciable guardava un record pels presos polítics i exiliats i el drama que suposa per les seves famílies. Realment la imatge feia arribar la indecència a límits estratòsferics d’uns personatges cecs d’odi i sense un gram d’humanitat, inhabilitats per representar a ningú que no sigui el nacinalisme espanyol excloent i imperialista que defensen.

Tanmateix, el que ha provocat molts dels arguments com xenòfob, supremacista i mil i un insults cap al candidat han estat uns tuits ja esborrats i repescats de fa 6 anys que diuen insulten i menyspreen als espanyols. Per cert un relat comprat per bona part dels nostres representants amb la seva condemna i que valida un fals relat de l’odi per l’odi que mai ningú hauria de comprar. En treure uns exemples:

“Viure en castellà a Catalunya no es natural”. No veig cap insult a la llengua castellana, que es legítim i normal en el nostre context i historia que es parli i s’utilitzi en tots els àmbits. Ara bé, natural no ho es. Un territori amb una llengua propia com el català, viure en un altre llengua no es natural. Si posem Alemanya i viure algú amb francès no ho trobariem natural.

“Els espanyols nomes saber espoliar”. Si mirem les balances fiscals crec que es notori els diners normalitzats que van i no tornen en forma d’inversions habitualment i per norma. Això es espoli, naturalment espanyols, vol dir el poder espanyol. Un fet perfectament demostrable.

“Escoltar parlar Albert Rivera de moralitat es com escoltar parlar als espanyols de democràcia”, Crec que Rivera que fa poc va condemnar uns professors públicant les seves imatges per adoctrinament no te cap tipus de moral, i la democràcia espanyola com a continuació de la dictadura anterior, es clar que no hi ha separació de poders i que es basa en la llei, per damunt la gent, això ho diu tot.

“Francesos i espanyol comparteixen la voluntat aniquiladora de les nacions que malviuen en els seus Estats”, Es constatable, imposició, inversions sempre insuficients, anticatalanisme com a forma de donar vots a Espanya, i negació del dret a decidir per molta majoria que hi hagi. Negació de la diferència.

Aquests nomes son alguns exemples, i més enllà del context o la forma, el relat no hauria de fer demanar disculpes de ningú, i més quan el millor que escoltem dels catalans cada dia, es la paraula “nazi”, el relat de l’odi.

2 pensaments sobre “EL RELAT DE L’ODI

  1. Hola, Albert, ¿Cuáles son los planes del Govern Torra sobre las tecnologías DVB-T2 (La televisiva TDT-2) y DAB+ (Radio digital terrestre)? Hay que tener en cuenta que en Catalunya, el canal 4K de Televisión Española en la TDT-2 y la radio DAB+ sólo se pueden ver y oír respectivamente en la zona de Collserola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*