SENSE HUMANITAT

Molts fets veiem aquests últims mesos que ens deixen en evidència que la humanitat ha desaparegut i que tant sols el desig de venjança sense fre mou els fils amb Catalunya per part de l’Estat.

Veiem com en Jordi Sanchez es canviat de modul amb companyia de presos amb delictes de sang i durant 1 mes haurà de passar 18 hores al dia en una cel·la petita com a càstig per haver gravat aquell petit discurs a la campanya electoral. També un paranoic amb un micròfon anomenat Losantos fent burla de les víctimes enterrades al Valle de los Caidos i el patiment dels seus familiars tants anys després i defensant les bondats del franquisme. Per altra banda la delegació aprovada del vot de Toni Comin ja ha portat al president espanyol ha anunciar mesures legals per impedir-ho sense cap rubor.

En el primer cas, l’acarnissament amb Sanchez, un pres polític preventiu des de fa 6 mesos i amb la vulneració dels seus drets com a representant del poble laminats sense consideració, traspassa totes les fronteres de la llei per suposat del més mínim sentit humanitari. La revenja i l’agressivitat d’un Estat que es comporta com una Dictadura a la turca sense dissimul i on els drets dels ciutadans son trepitjats cada cop amb més força.

Pel que fa en Losantos, suposo que els delictes d’odi que nomes son cap als independentistes o idees discrepants amb el discurs oficial siguin pallassos,cantants, mecànics o professors, no van amb persones totalment desequilibrades que gaudeixen d’un mitjà per difondre la seva bogeria. Ara toca seguir la burla macabra contra les victimes del franquisme i els elogis a un règim del terror en el qual deu estar molt identificat i malauradament els poders de l’Estat també.

En tercer lloc, per un costat donen la culpa a la majoria independentista de la falta de Govern a la Generalitat, quan cada pas que es dona troba la mateixa resposta en forma de recursos per no fer-la possible. El veto a tots els candidats proposats deixant la sobirania del Parlament en res i ara fins hi tot amb els drets dels diputats com en Toni Comin que decideixen qui els pot exercir i qui no sense rubor.

En definitiva, cap tipus d’humanitat i una separació que evidentment es inevitable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*