ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MATRIX SENSE EXCUSES

Quants cops em sentit a Ines Arrimadas parlant del procés independentista com a matrix, una realitat virtual en la seva tàctica de desacreditar qualsevol cosa que tingui a veure amb la voluntat popular catalana. Aquesta mateixa paraula la podriem utilitzar per definir la justícia espanyola i la separació de poders desprès de les bones notícies que venen d’Alemanya i la sortida de presó del President Puigdemont sense el delicte de rebel·lió sota el seu cap.

No hi ha dubte de la bona feina del President i els consellers a l’exili per la via d’explicar la realitat del procés català i denúnciar aquest comportament autoritari i paranoic d’un Estat amb un sistema devastat i amb un objectiu clar, com es destruir la voluntat catalana utilitzant tot el seu poder i posant al descobert la nul·la separació de poders, la nul·la voluntat de fer política i negociar res, el menyspreu de sempre a Catalunya, tota i la venjança amb un relat fantasios inventat per arrasar amb tot.

La decisió de Suïssa que no ha caigut amb un xantatge mesqui amb Falciani per intercanviar cromos, la de Bèlgica i Escòcia deixant en llibertat als consellers mentres es resolen els casos i finalment la cirereta a Alemanya descartant d’entrada la rebel·lió ja que la violència nomes ha existit amb les ments malaltisses dels dirigents espanyols i alliberant al President a l’espera de resoldre extradició, es un nou cop dur per Espanya.

No hi ha dubte que Espanya més enllà de les diferències es torna a quedar aillada com ja ho va ser a la dictadura franquista, en aquest cas demostrant que no compleix amb els estandards democràtics europeus. Tanmateix Europa ha de ser la nostra taula de salvació ens agradi o no, com a mínim una part i saben els ulls clucs que ha fet fins ara amb tota la repressió que patim i l’esquena que ha donat amb el nostre procés democràtic. La política i els interessos normalment han jugat en contra nostre, ja ho van fer al 1714 quedan sols pels pactes a nivells internacionals, a la Segona Guerra Mundial quan els aliats van deixar que la Dictadura espanyola existis mirant cap un altre costat, i també ara.

Moltes incògnites s’obren ara i que anirem veient com evolucionen, encara que hi ha dues coses que depenen de nosaltres, com es no caure amb aquesta brama de la negociació interessada de molts opinadors i polítics obviant que damunt la taula nomes hi pot haver un referèndum acordat per l’autodeterminació i la fi de la bogeria judicial amb l’alliberament dels presos, poca cosa més i per altra banda l’investidura ja del President legítim sense por i com a missatge potent al món i a la infamia espanyola, això tampoc te excuses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.