UN GRA MASSA

La polèmica oberta per les paraules filtrades per Lluís Salvadó ha generat tot un seguit de reaccions que crec han traspassat tots els límits i donen fe de la deriva on estem portant les coses.

La conversa privada del polític filtrada per Antena 3 on en referència al càrrec de consellera, s’escoltava entre d’altres coses que escollirien la que tindria els pits més grans ha portat reaccions furibundes a les xarxes demanant dimissió del mateix, acusant de masclista i mil i un improperis. Alhora els partits rivals i han sucat pa posant en evidència aquestes paraules, demanant dimissió i des del seu partit mateix han condemnat els fets i estudian la mateixa dimissió.

Jo no conec en Lluís Salvadó i tampoc soc votant d’Esquerra, per tant la meva opinió no pot ser interessada o en benefici de determinats objectius. Dit això, crec que em entrat en una paranoia perillosa on el políticament correcte i uns mantras que repetim fins la sacietat son la base de la que no es pot sortir, sinó es vol ser titllat de multitud de coses per les xarxes i sectors de la societat en general.

Oblidem el més important, la filtració d’una conversa privada, que crec viola totes les normes de la privacitat, però esclar, aquest tema es veu ningú el qüestiona i passa amb tota la normalitat del món. Hi ha uns drets individuals que crec cal defensar i un es el la intimitat que cal preservar. Les paraules d’en Salvadó fora del seu context evidentment son condemnables, però en el marc d’una conversa privada amb un to determinat evidentment no ho son. De fet suposo tots hem fet broma o hem dit coses en el context privat que fora d’aquest ens convertirien amb masclistes, racistes, violents i no se quantes coses més i no signifiquen que ho siguem.

Simplement es la condició humana i els diferents àmbits en que ens belluguem, que no forçosament han de ser iguals. Si arribem a l’extrem d’haver de medir totes les paraules en converses privades o amb amics crec estariem coartant les nostres llibertats, i això si que es greu.

Una cosa es el que èticament es correcte, els valors que tots hauriem de defensar, com la igualtat també de genere evidentment i l’altra es una cacera de bruixes on la nostra vida es analitzada en tots els moments per igual i sempre de cara al públic i amb el dret de tothom de ser-ne espectador.

Igualtat si, masclisme no, paranoia tampoc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*