REALITAT O MENTIDA

Aquest cap de setmana hem vist un nou capítol d’alló que anomenen el Procés i les negociacions que els partits independentistes duen a terme, un vodevil que simplement ja ens avergonyeix, tant per les formes evidentment, com molts cops pel fons.

La decisió de la CUP es legítima, nomes faltaria i denúnciar no voler fer alló pel qual els votants han donat la confiança es lloable. De totes maneres les contradiccions sempre hi son, titllar d’autonomista la proposta i participar en les eleccions del 21 D organitzades pel 155, estaria en aquesta línia. Defensar el pla inicial i el compromís em sembla en canvi un encert.

Pel que fa Junts Per Catalunya, em sembla important la creació d’aquesta estructura a Brussel·les per poder avançar cap a la República, francament fonamental sobretot pel nul control que l’Estat hi pot exercir, de totes maneres escoltant en Rull aquest dissabte passat i la repetició un cop i un altra de la injusticia dels ostatges polítics per justificar tot, no ho comparteixo, crec que per respecte als mateixos presos polítics no poden ser l’excusa per tot un cop i un altra, ja que al final acabarem desvirtuant la idea original i francament les responsabilitats s’han d’assumir i la claredat també. Acceptar aquest pas al costat del President legítim i proposar un candidat a la presó que no el deixaran sortir simplement per crear una nova evidéncia d’un Estat autoritari no se si es la millor manera d’avançar cap a la República.

Si parlem d’Esquerra, crec que hores d’ara ja ha quedat clar que aquell acord tancat fins hores abans de l’investidura de Puigdemont i un full de ruta per implementar la República i de confrontació amb l’Estat, va saltar pels aires per les vertaderes intencions del Partit República, el nom de Junqueres com a candidat un cop semblava tancat de nou l’acord un nou gest de partidisme, i l’article d’en Joan Tardà diuen beneït per la direcció i on sembla es llença l’am als Comuns per un nou tripartit amb socialistes inclosos una vergonya que la societat catalana no es mereix.

Segurament en aquest moment delicat, no vull utilitzar paraules que semblin dures, ni dividir els independentistes entre bons i dolents, però s’ha d’entendre que la societat catalana que tant ha fet i s’ha jugat no es mereix aquest tracte dels seus representants. El respecte a la ciutadania es sagrat i en aquest cas sembla esquerdat. La proposta de Tardà la veig fora de lloc i una burla intolerable, la pantomima de Roger Torrent proposant avui un candidat que saben no podrà ser malauradament lamentable i sobretot no ser capaços amb 2 mesos d’arribar a un acord per implementar la República, restituir el Govern amb el President Puigdemont al capdavant amb les formules i matisos que siguin necessaris amb excuses de mal pagador, i ara ja desvirtuant una proposta que la gent no hem votat ja es intolerable.

En Toni Soler ens diu que la República no existeix. Segurament materialment no, però en el marc mental de molts de nosaltres, amb el nostre vot i les nostres accions si i la reclamem efectiva, aquesta es la realitat. La mentida es un tripartit autonòmic que ningú ha votat.

2 pensaments sobre “REALITAT O MENTIDA

  1. Tot sembla mentida però és ben real… O potser s’haurià de dir a l’inrevés?
    En qualsevol cas, crec fermamament que tot és una gran mentida. I que ja s’ho faràn! (però que no comptin amb mi per fer-me l’heroï i treure les castanyes del foc a segons qui o què…).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*