LA CONTINUACIÓ DEL PROCÉS

Un cop passat el plenari d’ahir al Parlament podem treure les primeres conclusions, alguna es obvia, el nivell de debat i les actituds d’alguns son inalterables, filbusterisme polític per un costat i relats que molts cops no son el que semblen per l’altra.

Per part del tripartit del 155, res nou a l’horitzó, liderat per Ines Arrimadas i les seves paraules preferides com son matrix, procés, llei electoral i tot un relat de menyspreu als esdeveniments polítics a Catalunya començant per la falta de respecte als ostatges polítics i una rabia continguda per no poder celebrar el seu primer lloc electoral ja que no suma, li ha costat saber-ho i alhora culpar una llei del vot que es la mateixa que l’espanyola i que apart li donaria un escó menys. De fet l’important es intentar dominar el relat i no rectificar pels fets reals. El trist paper dels Populars sempre amb l’amenaça i la coacció per bandera i uns socialistes que segueixen aferrats al 155 on alguns cops sembla que en volen parlar des de fora, però ells en son uns dels culpables. Pel que fa al Comuns, en moltes ocasions segueixen fent el joc al xantatge de Madrid instant a un Govern que ha d’acatar absolutament tot per poder recuperar les institucions.

Per la banda independentista, veiem com la venda del relat d’haver plantat cara legitimant al President Puigdemont quan finalment l’esmena que ratificava la declaració d’independència cupaire no ha estat votada i que era la principal amenaça des de Fiscalia i Govern de Madrid no es pas plantar cara i si en te molt de submissió.

La posterior intervenció del President Puigdemont anunciant aquest organisme anomenat Consell de la República presidit per ell i per poder internacionalitzar el conflicte i tirar endavant els passos de la República pot ser un bon instrument, però si no te connexió amb una Catalunya sota vigilància difícilment podrà ser efectiu. De fet volen investir Sanchez es ja un senyal de cessió a les pretensions de Madrid perquè triin qui pot ser i qui no pot ser candidat.

Per tant som on erem. Un Estat que veu com la seva repressió no serveix per passar full a Catalunya i on la internacionalització es el seu gran mal de cap i un Parlament que veu impotent com no s’ha acceptat el resultat electoral, amb un 155 que no marxarà, sota una lupa constant i uns partits que intenten complir el mandat electoral però amb la por al cos i sense explicacions clares a una societat que en gran part ja ha desconnectat però que viu amb desorientació aquest moment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*