ENS HI POSEM
Meitat de febrer i seguim amb aquests dos relats de l’independentisme, un volen obeir la ciutadania i el seu vot el 21 de desembre que va reafirmar el ja expressat el dia 1 d’octubre en el Referèndum i un altre apel·lant a un realisme fals amb els presos i la repressió pel mig.
El Portaveu del Govern espanyol ja ens avisava que no tindran cap contemplació amb el President Puigdemont, no tindrà cap sou i no permetran cap presidència simbòlica a Brussel·les combinada amb una efectiva a Barcelona. Torna a expressar que el President està acusat de delictes molt greus i es un fugit de la Justícia. Alhora ens diu que l’article 155 continuarà fins que calgui i que la reforma de la llei de Presidència no tindrà cap recorregut, ja que es il·legal.
De fet nomes li falta dir la persona que volen al capdavant de la Generalitat, el seu Govern i el seu programa. Arribats a aquest atzucac i en clau catalana, la proposta que va expressar el Conseller Comín des de l’exili amb un Govern a Brussel·les que dirigeixi políticament i faci els passos cap a la República i un altra part administrativa a Barcelona dins les engrunes del marc autonòmic no es cap disbarat, al contrari es una opció prou assenyada i potser única.
Tanmateix, el doble discurs de les forces independentistes em sembla el més perillós. Ja sabem de la situació injusta dels ostatges polítics, de la repressió sense fi i de les condemnes que estan en marxa. Aquestes ja son prou indignants i tristes per ser excusa de no voler escoltar el mandat popular. Precisament per ells i per la ciutadania catalana cal fer els passos compromesos i buscar les formules adients per avançar. El realisme efectiu, la obediència sense més al Govern espanyol, vol dir gestionar un no res, amb el consentiment per tot i per tot del Govern espanyol, seguir amb la intervenció econòmica i sense poder legislar lleis per molt socials que siguin com la legislatura passada. La retirada del 155 no comportarà cap canvi dels que he dit i la repressió i venjança seguirà amb tota la seva cruesa, prou d’enganyar a la població i voler no recuperar les institucions, sinó utilitzar-les i deixar-les en un no res. No s’ho mereixen i la por mai es bona consellera.
l’Estat sap que no pot fer res per aturar una part del Govern a l’exili, tots sabem que investir el President legitim es viable legalment, i tots sabem que el vot es sagrat i nomes hi ha una sortida endavant per intentar arribar a l’objectiu previst. Excuses com ampliar majories, o els empresonats ofenen pel seu engany. Som majoria parlamentària i al carrer, no hi ha cap projecte que reculli més gent i per altra banda els ostatges no sortiran pas si no assolim la República i el nou context fa possible la negociació que els inclogui.
Els trens van passant, n’hem perdut algun i ara no podem esperar indefinidament les tàctiques partidistes d’alguns. La sobirania popular es pacient però no ho pot ser per sempre. Ens hi posem.