OSTATGES SENSE PRECEDENTS
Per si algú encara no ho tenia clar, la denegació de sortida del Jutge Llarena cap a Jordi Sanchez d’ahir deixa ben clar que els motius simplement son de pensament i que no pensen deixar sortir aquesta mena d’ostatges fins el judici i la posterior condemna en una situació sense precedent en un estat teòricament democràtic.
La interlocutòria del jutge tal com va passar amb la denegació del Conseller Forn va plena de carrega política i deixa ben clar que mantenir el seu ideari sobiranista, afegeix constitucionalment vàlid però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva, cosa que no passaria amb una ideologia contrària. Per tant no pot sortir de la presó preventiva. Aquesta i altres perles les trobem a les justificacions exposades i contradiuen clarament la llibertat ideològica que precisament protegeix la mateixa Constitució espanyola.
Res justifica que Jordi Sanchez, igual que els altres tres presos estiguin en presó preventiva. De fet aquesta es per situacions excepcionals, no per ser escarni i condemna ja de facto sense judici.
De fet el Jutge interpreta la llei arbitràriament i surt de les seves funcions amb consideracions polítiques que no son la seva competència. Els presos ja han explicat mil i un cops tot el que ha volgut escoltar el Jutge i han reafirmat la seva aposta per la no violència que no han practicat mai i les vies de diàleg cosa que en el cas dels Jordis queda evident en la prova que els vol incriminar, aquells fets del 20 de setembre davant la Conselleria d’Econòmia on insistien en dissoldre la concentració popular i no pas el contrari.
Les seves consideracions sobre la seva ideològia, fet sagrat en qualsevol persona, un dret inalienable que el Jutge utilitza com a crim per mantenir la presó i avisar de la seva perillositat. Una revenja sense límits que ja fa posar els pels de punta a molts juristes i la mateixa Ammistia Internacional que avui ha demanat el seu alliberament, ja que es tracta de violació dels drets humans.
Cal recordar que els seus dos principals acusacions: Rebel·lió i sedició necessiten de violència per ser delicte, cosa que es demostrat no hi va haver en cap moment, nomes per la part policial espanyola i mai en les mobilitzacions a favor de la independència. Tot un desgavell democràtic que provoca rabia i impotència.
Qui jutjarà aquest jutge. Com es pot lliurar elements feixistes com els atacants de Blanquerna de la presó preventiva per motius de fills petits i alhora abusar de la crueltat amb els nostres quatre presos.
Vergonya democràtica, i ostatges sense precedents.