REALISME POLÍTIC
Entrem en una nova setmana on veiem com les reunions aquí i a Brussel·les es van succeint per arribar a un acord d’investidura que no hauria de trigar. De fet ja anem tard, ja que una nova errada de l’independentisme ha permés perdre un altre moment oportú, que ja no recuperarem, com el dels dies posteriors a l’1 d’octubre.
Vivim un moment de confusió, aquest ajornament, escoltar el tema de les garanties, la efectivitat i el realisme polític fa mandra i alhora por de que els nostres representants perdin la visió i la tasca que tenen encomanada pel poble. A l’altre cosat ja veiem un Estat que no pensa negociar res i que pensa arribar fins al final amb la repressió contra els nostres representants polítics i civils sense pudor i ensenyant les vergonyes orgullós i sense fre.
Calen explicacions, però sobretot cal el més principal de tot, la honestedat i la responsabilitat amb la gent, aquella que no ha fallat mai, que ha demostrat que amb la seva mobilització i determinació encara que sigui sota la pluja de cops violents d’uns salvatges vestits de policies ha sortit triomfador i que es la única arma que tenim, o la més poderosa per fer el pas endavant en els moments decisius.
No hi ha, hi hi haurà garanties espanyoles, cal no ser cinic amb aquests termes. Aquesta efectivitat, serà la que el nostre Parlament i el poble li doni, no pas la que vingui de Madrid que estarà sempre condicionada als seus interessos. Un Govern submís i obedient no passarà de ser una gestoria per descredit de la Generalitat amb les finances controlades, les lleis sota una lupa sempre disposat a suspendre el que surti de la linia marcada pel Govern espanyol i els seus poders, i una repressió en forma de judicis als nostres representants que aniran entrant a presó un rere l’altre. Aquesta es la via del realisme polític que ens volen vendre.
Davant aixó, nomes hi ha un camí possible. Podem discutir el com, però no pas el que. No oblidem que gaudim d’una majoria parlamentària i no podem oblidar que l’1 d’octubre hi va haver un referèndum vinculant que obligava en cas de victòria independentista (90%) proclamar la República i implementar-la. Oblidar això, es un frau de llei i un frau a la societat catalana que de cap manera es podria perdonar.
Senzillament, realisme polític.