CAL OBLIDAR?

El Delegat del Govern espanyol, Enric Millo en una entrevista, ens diu que ara cal oblidar i girar full de l’1 d’octubre. Cap autocritica i responsabilitat absoluta per Puigdemont. Res de nou a l’horitzó.

Aquesta es la recepta, per oblidar una jornada on els catalans van ser agredits violentament i sense cap justificació ni respecte als drets humans per voler exercir el seu dret a vot pacíficament. Alhora expulsa la responsabilitat als agredits, cosa molt típica de l’agressor amb el President al capdavant per no haver desconvocat el Referèndum. Per descomptat considera anomalies les accions que es van efectuar sense cap tipus de critica ni condemna per enlloc.

De nou aquest virrei de Catalunya torna a mostra el seus total menyspreu per la ciutadania de Catalunya i ens fa evident el seu odi visceral a la població a la qual d’alguna manera representa com a representant de l’Estat. Aquesta plana negre dins la Unió Europea democràtica que representa la violència del dia 1 d’octubre dels “a por ellos” contra la seva propia població que democràticament exercia el seu dret a vot no es pot normalitzar.

Aquest Estat que representa ens va mostrar amb cruesa que la gent i la democràcia van passar al calaix tancades amb pany i clau, per posar davant de tot la imposició, la repressió sense mesura i tots els tics d’un Estat autoritari i dictatorial que no s’ha tret de sobre aquells 40 anys d’un règim que segueix ben viu i que per damunt del diàleg i la política, soluciona els problemes a cop de porra sense importar-li absolutament res.

Aquell dia es va demostrar que ni així van poder reeixir amb els seu propósits, però de cap manera podem oblidar aquells salvatges vestits de forces de l’ordre i amb total impunitat. Tampoc podem oblidar ni perdonar aquest Govern espanyol i la resta de forces del 155 que han construït un relat on tot això es proporcionat i normalitzat sense cap escrúpol, i on ara es pretén culpabilitzar la victima i alhora oblidar aquest fet de vergonya per un Estat que ha fet de la unitat del territori el seu màxim valor, per damunt de les persones i els seus drets.

No, Sr. Millo, no oblidem ni perdonarem. Els vorals de les carreteres encara estan plens d’oblidats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*