UN DEMOCRÀCIA MATRIX

Tots hem escoltat molts cops l’argumentari de Arrimadas,Rivera, Albiol, Soraya Saenz de Santamaria i dirigents Populars i Socialistes diversos com van repetint un argumentari del que destaca que Puigdemont vive en Matrix o la República Matrix per ridiculitzar i menysprear una realitat que no poden suportar.

Efectivament, una tàctica que l’Estat amb tots el seu poder ha intentat des del minut zero i molt més quan el procés ha anat cremant etapes i expandint la seva realitat fora de les nostres fronteres. Un relat paralel que pretén obviar una realitat i construir un altra que nega l’anterior amb el nom de Matrix com exemple perfecte.

Seguint amb aquesta estratègia, podriem afirmar que si una cosa hem aprés molt bé en tots aquests anys i que ha surat per damunt del mar, es que el que molts pensaven com un Estat democràtic modèlic, s’ha convertit o s’ha descobert que senzillament era una democràcia matrix.

Un Estat on tot gira per una màxima que es “la unidad del Estado” i on clarament la Constitució esta feta per mantenir-la tal com està amb una molt difícil reforma i amb tuf a l’àntic règim. Un Estat on les lleis es poden aplicar o no depenen de les circusmstàncies o interessos i on els processos judicials tampoc son garantia de justicia. Un Estat on s’han pogut crear grups de terrorisme d’Estat sense depurar responsabilitats, on el diner públic serveis a les clavegueres de l’Estat per perseguir idees i persones amb unes finalitats i interessos concrets sense cap responsabilitat, on la corrupció es el pa nostre de cada dia, i la protecció entre partits, justícia i lobbys de poder es màxima, on el cap d’Estat pot prendre partit contra una part dels seus teorics subdits i on uns salvatges vestits de policia poden donar manega ampla a la violència amb condecoracions incloses. Un Estat on els reptes polítics es solucionen amb la justícia i amb la negació política.

En definitiva i el més important, un Estat on la democràcia es de fireta, ja que les lleis, la justícia i tot l’aparell de poder es el més important, i la gent, la societat es el darrer de la filera i sense drets tant bàsic com el poder de decidir el seu futur o els problemes que els envolten com a protagonistes que haurien de ser.

Una democràcia matrix, que ja no ens representa i que no hauria de ser el pal de paller de les nostres decisions futures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*