1-O: UN POBLE QUE VOL SER LLIURE
El documental que vam viure ahir ens va transportar pels que ho vam viure en primera persona un altre cop al dia que Catalunya va organitzar un referèndum d’autodeterminació vinculant i amb la força de tot un poble al darrere per fer-lo possible.
Tot això davant la repressió i amenaces d’un Estat, que es van convertir segurament per sorpresa de molts, jo inclos, amb la violència per part d’uns salvatjes amb uniforme policial que van descarregar la seva furia contra una societat pacífica i amb la determinació d’exercir el seu dret a vot. Vulneració dels drets humans per part d’un Estat que encara es hora de demanar disculpes pels més de 1000 ferits i per una actuació que va horroritzar el món i que un Estat sense capacitat democràtica, ni de resoldre conflictes polítics simplement va resumir en una realitat virtual tal com va expressar Rajoy al final de la jornada “No hi ha hagut cap referèndum a Catalunya”.
Aquest esperit de la població, ara l’esperem d’un nou Govern que ha de fer possible aquest resultat, segurament deixant el paternalisme al calaix, i posant la determinació davant de tot.