EL QUI O EL QUE

Aquest dies veiem dibuixats diferents escenaris pel començament de la legislatura catalana. Cada actor diu la seva, alguns amb relats que semblen viure en realitats inversemblants que la població no pot entendre de cap manera.

Per un costat, el tripartit del 155, conjuntament amb el Govern espanyol sembla alimenten una fantasia anomenada, formació de Govern o Presidència de la Mesa del Parlament per Ciudadanos com si tal cosa, ignorant el requisit més important com son els resultats electorals. Per una banda per si sols evidentment no en son prous, però si sumen la resta de cambra no independentista inclosos els Comuns estarien per sota dels 70 diputats independentistes escollits. Per tant fi del conte. De totes maneres com el cinisme i la manipulació de la realitat es una arma que ja fa temps que patim, sembla que no aturaran aquest relat fantàstic.

Per la part independentista, aquella que te les opcions i la responsabilitat de formar Govern, seguin el mandat popular com en tota democràcia, sembla molts cops més ancorada amb els noms que amb el programa de Govern. Es cert que la situació amb el President legítim a l’exili i 4 consellers i el Vicepresident i dos diputats més a la presó, conjuntament amb altres amb llibertat condicional no ho fa fàcil, com tampoc els equilibris de partits. Ara bé hi ha un mandat popular i aquest hauria de ser la principal preocupació.

Detecto, com en el seu dia ja va expressar Antonio Baños de la CUP, ara el President Mas demanant una legislatura llarga de 4 anys i amb la cantarella de que no som prou, ni podem imposar res. Francament aquest argument es comprar el relat que ens han venut des de l’unionisme i fer-nos trampes al solitari. Tenim una majoria parlamentària com ja teniem de fet. Alhora cap altre projecte te més vots que la República, que per cert va creixent i amb participacions record, cosa que cal sumar el referèndum de l’1 d’octubre amb una victòria de més de 2 milions de vots i la mobilització social continuada durant els últims 6 anys, molt superior a qualsevol altra. Per tant rebutjo aquest argument, en som prous i tenim tot el dret democràtic a implementar la República. Caure en el parany de la quantitat, seria un bucle que cada cop exigiria més, per cert exigències mai demanades en altres casos semblants en el món.

Ara cal aclarir un full de ruta que ha de ser clar, no cal acotar una esclavitud de terminis, però si una línia clara per complir la declaració feta al Parlament, única sortida a l’atzucac on ens trobem i sense alternativa possible com ja s’encarreguen de demostrar cada dia des de Madrid.

El que segur que ens porta al qui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*