SANTS INNOCENTS

El que sembla una innocentada més, com seria Tabarnia, si ens aturem veiem com han manipulat totes les dades i tot el que han convingut per promocionar una idea als mitjans espanyols sense cap solta ni volta, i sense cap rubor.

De fet aquests dies veiem, com les tropes espanyoles enviades per atacar la població amb el vot a la mà i intimidar per la força una societat ja marxen, alguns condecorats per tant heroica missió, alhora que es detenen regidors per col·laborar amb l’1 d’octubre o el Ministre Montoro ens garanteix la intervenció econòmica sense data de finalització, i això no es cap innocentada.

Tabarnia? Sí, i tant!

per Salvador Cot

És interessantíssima l’ocurrència de Tabarnia (sense accent, amb ortografia castellana), sobretot perquè aflora un minúscul cuquet demòcrata dins de moltes mentalitats unionistes amarades de raons d’Estat, porres, represàlies i negació de les urnes. Cal entendre-ho, són persones dotades d’estómac i no és fàcil castigar indefinidament aquesta víscera amb justificacions de tot tipus per al Preparao, el Campechano, Florentino, els sobres de M. Rajoy, les exempcions fiscals a la Fundació Franco i les exigències en el menú nadalenc dels del Piolin. Hom pot ser unionista -i, si convé, del Madrid- però empassar-se el paquet sencer no ha de fer una digestió fàcil.

És, sens dubte, aquesta desesperació la que ha imaginat un invent com Tabarnia. Una broma basada en arguments democràtics i on són les urnes les que decideixen l’estatuts jurídic i polític dels territoris. Llàstima que no sigui seriós, perquè qualsevol independentista estaria disposat a negociar una República Catalana plenament reconeguda. Inclosos els que hem nascut i ens quedaríem a la seva Tabarnia, que és exactament el mateix que la situació actual a la comunitat autònoma de règim comú que és el conjunt de Catalunya. No cal donar-li cap importància real però, en fi, una mena de Kaliningrad/bantustan espanyol, enclavat dins la República Catalana no duraria ni una generació.

En qualsevol cas, alegrem-nos. L’unionisme ha entrat en el marc mental de les urnes i, pel que sembla, accepta donar suport a una República Catalana. Ara només es tracta de negociar l’abast territorial del nou estat independent. Estimats tabarnesos, un terrassenc us dóna la benvinguda. Amb llàgrimes als ulls.