LA DERROTA DEL 155

Finalment, amb tot en contra i un cop d’Estat que havia de ser ratificat a les urnes, l’independentisme de la societat catalana ha resistit i finalment guanyat, tal com ja va fer sota els cops de porra l’1 d’octubre, enviant el Partit Popular, aquest cop sí, a la paperera de la història.

La victòria de Ciudadanos com a primera força, no pot fer perdre la realitat. Han guanyat, pel vot útil del bloc del 155 i recollir la desfeta total dels Populars i presentar un projecte amb un suport impressionant econòmic, de mitjans i amb uns rivals encara atordits per tanta repressió i amb els seus líders respectius entre reixes o a l’exili. Tanmateix la realitat ens dona 70 diputats i més de 2 milions de vots per la República que han reafirmat la majoria parlamentària i social de l’independentisme com de fet posen en valor a la premsa internacional, i més enllà del món virtual que segueixen defensant a Madrid, les cares, silencis i gests no els corresponen amb això.

De fet un triomf, que nomes s’ha donat per l’errada majúscula d’Esquerra que veient i creient en les enquestes que els donaven guanyadors van caure al parany de pensar abans amb el partit que el país rebutjant una llista unitària que la gent al carrer demanava, igual que demanava sense embuts el Govern legítim i el President legítim, i no un canvi que hauria comportat legitimar el 155. De fet un cop més es demostra que la dignitat al carrer va per davant de la mateixa als partits gairebé sempre.

Ara es presenten moltes incògnites, com podrà tornar el Govern de l’exili sense passar per la presó, veure si son alliberats els nostres presos polítics, comprovar si es retira el 155 i quins efectes te aquests resultats sobre els líders populars espanyols que han fracassat amb el seu intent de vendre una solució que la ciutadania ha rebutjat de ple, en altres Estats democràtics suposaria dimissions però això ja seria massa ingenuïtat per part meva.

Crec que si el retorn i sortida de la presó i exili es factible, cal un Govern d’unitat amb la CUP inclosa, i una mà oberta als Comuns de cara al procés constituent, i d’entrada restituir les institucions i reparar tot aquell mal acumulat aquests darrers temps, com exemple la restitució del Major Trapero al capdavant dels Mossos, l’alliberament de les finances catalanes, la reobertura de les nostres delegacions internacionals entres d’altres i un oferiment de diàleg amb Europa al mig per resoldre un problema amb un referèndum acordat si cal. Si la resposta segueix a la foscor i la repressió judicial segueix, caldrà anar endavant amb intel·ligència i no repetir errades del passat.

La República segueix ben viva, i no hi ha 155 que pugui aturar la voluntat popular.