EL MAL ROTLLO DE SORAYA

Aquest mal rotllo es el mantra que repetidament sentim de boca dels dirigents i mitjans del Govern espanyol. Un mal rotllo amb greus conseqüències econòmiques i que encara en pot augmentar si es segueix el camí de la il·legalitat.

Realment aquest relat acompanyat de les mil i una mentides que escoltem i ens regiren l’estomac cada dia amb una realitat paral·lela que res te a veure amb la realitat, però que ens presenta en el cap de tots els catalans i vol arribar per quedar-s’hi i fer forat en el nostre camí.

No ens parlen de intervencions econòmiques totals catalanes, ni dels 16 mil milions que precisament ells ha calculat fa pocs dies com deficit fiscal explicat de puntetes, de la repressió total social i cultural que vivim, amb Sixena com a últim exemple de com es tracta una colònia sense miraments i amb l’espoli com a pràctica habitual. Ni tampoc volen veure discrepància al carrer en forma de color groc, llaços o res que recordi que un Estat de la Unió Europea te presos polítics a les seves presons i que fins hi tot ha hagut de fer marxa enrere en l’euroordre pel nostre President a Brussel·les abans de quedar en evidència. Ni molt menys amb la macro causa que es prepara en base a informes que elabora la Guardia Civil i que implicaran a moltes altres persones que acompanyaran el Govern català, la Mesa del Parlament i les dos entitats principals.

Tanmateix tampoc parlen d’unes eleccions, on si guanya el tripartit del 155 podrà desenvolupar el seu programa amb normalitat i si la majoria es independentista tindrà els peus i mans lligat amb l’espasa de democles de la justícia preparada per tornar a contradir la ciutadania, aquella que no volen veure ni escoltar, i que titllen de no normal si no pensa o actua com ells han decidit que han de fer.

Tot això segur que mai ho donen com a causa d’aquest mal rotllo que ens parla Soraya, ni tampoc de les invencions amb problemes de llengua, falta de pluralitat o imposició que acusen, quan totes les dades ho desmenteixen rotundament.

Francament, aquest es l’Estat que alguns encara confien en trobar un diàleg, quan saben perfectament que si volem ser lliures nomes podem confiar de les nostres forces i de la democràcia plena que ens doni l’empenta definitiva.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*