RES A CELEBRAR

Avui, Espanya celebra el dia de la Constitució, precisament aquella que serveix com excusa per retallar drets i llibertats de les persones amb una interpretació que recorda un neo franquisme sense límits, en comptes d’una democràcia moderna i on la gent es la protagonista.

El president espanyol diu que avui més que mai celebra amb orgull aquest dia per 39 anys d’assoliments compartits, convivència, llibertat i prosperitat i un gran consens que seguirà oferint certeses. Alhora la Junta electoral segueix fent retirar cartells de la via pública i edificis, com a TV3 que posaven per exemple “Democràcia” i una Justícia espanyola que amb la retira de l’euroordre per tornar al President i Consellers de Brussel·les admet que es diferent a la que es practica a les democràcies europees.

M. Rajoy ens parla de d’assoliments, de convivència i prosperitat amb gran cinisme. Suposo que es deu referir a un sistema establert de corrupció amb portes giratories pels líder polítics, la nul·la separació de poders amb un TC i uns tribunals hereus dels de l’antic règim i que amb l’exemple de la retirada de petició d’extradició, s’ha vist clarament com la por a la derrota, demostra que no hi ha cap base pels delictes imputats al President, Consellers i Mesa del Parlament, i molt menys per la injusta presó preventiva amb presos polítics en ple segle XVII, una autèntica vergonya per qualsevol democràcia.

El consens suposo que deu ser per l’acord PP, PSOE i Ciudadanos pel cop d’Estat a Catalunya en forma de 155 i uns Podemos que posen al mateix sac la declaració d’independència que aquest acte antidemocràtic demostrant el seu tarannà i parany per la societat.

Les certeses, si que les hem vist. Una Constitució amb articles que posen a l’exercit per garantir la unitat territorial i exposen la insolubilitat d’un Estat a l’estil “una grande y libre”. De fet una actualització del franquisme que 40 anys desprès i amb el primer gran repte democràtic plantejat per Catalunya ha demostrat el que es amb la recepta de la violència, la força i la repressió sense límits, deixant la democràcia la el poder de la societat en un no res.

En definitiva, res a celebrar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*