FER EL QUE CALGUI
Com ha piulat avui el President Puigdemont pels consellers a presó i els Jordis, han de dir el que calgui per poder sortir de la presó i això no compromet en res el seu valor i determinació per assolir els objectius ja validats per la societat catalana.
Tots sabem que les declaracions d’avui d’acatament amb el 155 seran aprofitades per segons quins partits i segons quins sectors per fer mofa i seguir intentant la desmoralització de la part independentista amb un relat fals i obviant la injusticia flagrant de la seva detenció i empresonament per motius polítics i sense cap criteri objectiu per la seva privació de llibertat.
Avui, esperem que tornin amb les seves famílies, i puguin fer campanya amb normalitat. No ens enganyem la normalitat no serà mai en aquest aspecte, ja que el seu judici segueix endavant i mai haguessin hagut d’entrar a presó. Per tant no oblidem que les circumstàncies d’un Estat tant poc democràtic segueixen en peu i vigents com mai.
De fet un Estat que demostra les seves mancances quan rebutja les signatures presentades al Congreso per il·legalitzar la Fundación Francisco Franco, recordo per projectar el seu ideari i enaltir la seva figura, ja que diuen es un personatge historic i esta amparat per la Constitució. Davant això el tarannà queda clar i el tipus de democràcia de fireta també. Aquesta segueix protegint la figura d’aquest personatge sinistre i amb crims contra la humanitat que va regnar durant 40 anys i on la seva memòria es protegida, no en negatiu, vers al contrari amb positiu i deixant les victimes del feixisme com a culpables 40 anys desprès.
Aquesta vergonya que no aguanta cap comparació ens remet a dir que una Constitució que protegeix una Dictadura i permet enaltir el seu cap visible evidentment no pot ser la de cap democrata i no es pot esperar cap solució democràtica a un conflicte polític com el que ha portat Catalunya.
Fer el que calgui, i endavant per culminar la nostra revolució pacífica.