PÚBLICA O OFICIAL

Com ens diu en Salvador Cot mai hi ha hagut a la TV espanyola cap exiliat ni pres polític. Es el que te les televisions del règim i no públiques. Ara volen que TV3 sigui així per seguir aquesta apagada informativa en benefici del mateix sistema. El mateix podem dir del cinisme de l’Alcalde de Lleida ara demanant que no es traslladin les obres de Sixena quan ha donat suport amb el seu partit al 155, que es això, un autèntic cop d’Estat, o els Mossos que segueixen sent investigats per terra, mar i aire per les seves actuacions a l’1 d’octubre amb el gran delicte de no col·laborar amb la violència i la barbàrie contra la gent. Tot forma part d’un sistema espanyol implacable on el relat i la oficialitat la marca el mateix sistema independentment de la gent i la mateixa realitat.

Seixanta anys sense presos polítics als ‘Telediarios’

per Salvador Cot
L’any 1957, abans i tot que comencessin les emissions formals de TVE, es va emetre el primer Telediario, aleshores amb el nom, avui oblidat, d’Ultimas Noticias. En aquells informatius, amb presentador i algunes imatges, confluïen les tradicions del Parte de RNE i el No-Do cinematogràfic. El règim franquista va veure molt clar que aquesta era una via utilíssima de transmissió ideològica i control social i per això TVE va tenir una expansió ràpida, sempre amb un espai preeminent per als Telediarios, que van ajudar -decisivament- a la transformació d’un dels dictadors més sanguinaris del segle XX en una mena de patriarca autoritari, però benefactor. O almenys això es percebia des de la sala d’estar de les cases.

Seguint la informació que han anat oferint els Telediarios d’aquests seixanta anys, a l’Estat espanyol hi ha hagut una plàcida successió de governants, sempre encertats i preocupats pel bé comú, sota la tutela benevolent de Francisco Franco, Joan Carles de Borbó i Felip de Borbó. A l’altra banda, una variada col•lecció d’amenaces que també han anat desfilant per les pantalles. Van inaugurar la sèrie comunistes, anarquistes i sindicalistes -a l’interior i a l’exili-, en un llistat que ha desembocat en els independentistes catalans -també a l’interior i a l’exili- i, depèn de com, els podemites que no acaben de condemnar tot el que els diuen que s’ha de condemnar.

Per als Telediarios no hi ha hagut mai ni un sol pres polític, en cap època. Com tampoc cap exiliat, ni abans ni ara. Per això TVE no és una televisió pública, sinó una televisió oficial. I aquesta és la doctrina que s’irradia a tots els mitjans de Madrid, que formen part del mateix conglomerat del règim del 78 que ha substituït, linealment, el franquisme. Qualsevol periodista, guiant-se pels criteris de l’ofici, interpretarà i escriurà que Oriol Junqueras és un pres polític i Carles Puigdemont, un exiliat. Així ho enten la BBC, per exemple, que és la millor televisió pública del món. De fet, també ho considera així la Junta Electoral Central, que ha prohibit els llaços grocs als col•legis electorals per “partidisme”. És a dir, per política.

Però TV3 no pot ser com la BBC, volen que sigui com TVE. Una televisió oficial que informi a satisfacció dels ministeris de Madrid. Com vol la Moncloa. Com vol El País.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*