CULPABILITATS PER BANDERA

Barcelona finalment no acollirà la seu de l’Agència Europea del Medicament, ha quedat eliminada a la primera ronda, i el joc de les culpabilitats immediates ha sortit al primer pla per vergonya de tots.

Cal dir, que Barcelona presentava una gran ciutat amb una potent indústria biomedica i farmaceutica, amb una investigació lloada arreu del món i un edifici ja disponible per donar lloc a l’Agència. Per altra banda també es deia que no erem els favorits indiscutibles davant candidatures tant potents com Milà o Amsterdam que finalment ha guanyat. En principi vindrià a ser normal que uns cops es guanya i altres es perd.

De totes maneres no es normal, la imatge d’unitat de les diferents administracions defensant el projecte i un cop consumada la derrota les primeres paraules de la ministra Dolors Montserrat siguin per culpar el procés i l’independentisme com font de tots els mals, tampoc les declaracions de membres del Govern espanyol i partits unionistes acusant com no podia ser d’altra manera el procés d’autodeterminació català pel resultat. Seria injust no dir que per l’altre costat les culpes han viatjat a Madrid directament.

Tanmateix,i si mirem la història i els fets, veurem que la política de l’Estat amb Catalunya des de sempre, es perjudicar-la sempre que obté un benefici, encara que aquest repercutiria sobre l’Estat. Cal recordar que el suport espanyol a les Olimpiades del 92 a Barcelona van ser a canvi del primer AVE Madrid-Sevilla per vergonya de tots, també podem veure com un pol de negoci imprescindible com el Corredor Mediterrani es frenat per l’Estat en benefici d’un Corredor Central sense viabilitat economica que no defensa ningú, o com es retalla les prestacions d’un Aeroport com el de Barcelona i el boicot a fer-ne un hub internacional en benefici de Barajas, o les diferents infraestructures que la negativa espanyola ha fet perdre competitivitat a les nostre terres per posar uns exemples.

Per tant no es d’estranyar, que ara no hagin fet tot el que podien fer per obtenir el resultat guanyador en aquest afer. De fet seria el més normal, i segur que la violència de l’1 d’octubre i el cop d’Estat contra les institucions catalanes, empresonaments inclosos tampoc generen massa sinèrgia a nivell europeu per poder gaudir d’una bona diplomàcia, peça clau per aconseguir l’Agència desitjada.

Un motiu més, per posar rumb a la República i fugir d’un Estat que sempre juga a la nostra contra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*