CINISME I VIOLÈNCIA

Escoltar el Delegat del Govern Enric Millo aquest dissabte passat era escoltar un cinisme esfereidor que defensava un Estat purament democràtic, un 1 d’octubre on va ser pràcticament una jornada normal i on segons les seves paraules nomes 13 escoles de més de 2000 hi va haver algun incident, remarcant els atacs de la gent fora de si contra els pobres cossos policials, alhora posar el crit al cel per les acusacions de previsió de morts si la República anava endavant defensant un Estat de dret i una justícia immaculada separada dels altres dos poders. Segurament parlava de Matrix i no ho vam entendre.

Efectivament, la mort del Fiscal General Maza aquest cap de setmana també es una notícia carregada de cinisme, fins hi tot les associacions judicials que el criticaven ara lloen les seves excel·lencies, recordo d’una persona reprovada per la cambra de representants espanyoles i que en el judici als Consellers del Govern Català va fer un informe infumable amb invents com que les cassolades son violència per justificar els delictes i la presó preventiva, això son fets i “el mas dura ser la caida” com a nom d’arxiu tampoc es un invent, es una realitat. Condol als familiars, però les coses al seu lloc.

Tornant a Millo, crec que quan s’inventa una realitat virtual es fàcil caure en contradiccions. Un Estat podrit, amb un partit de Govern amb més de 1000 imputats i esquitxat per terra mar i aire no es ningú per donar lliçons de res. Les imatges del dia del Referèndum amb una violència brutal i 1000 ferits son injustificables, ja que fer-ho implica que s’avala el feixisme policial contra la societat indefensa i això en un estat democràtic es inacceptable.

Fer-se l’indignat desprès d’aquests fets per l’acusació d’amenaces de morts al carrer el dia de la Declaració d’Independència es immoral, ja que amb els precedents descrits, es més que probable que l’Estat apliques la seva repressió contundent sense miraments com a tesi probable. De fet un Estat que ara sabem tenia l’Immam de Ripoll com a confident del CNI i que no va advertir als Mossos, cosa que ara hem sabut amb un atemptat i uns morts ja consumats i un cos com els Mossos amb una actuació brillant, on el seu màxim responsable ha estat atacat sense pietat i destituit. Podem deduir que si aquí els morts era la seva última preocupació, ara tampoc hagués estat un excepció.

En definitiva, un trist paper del representant de l’Estat, i una democràcia inexistent amb la manipulació i la força com a eines per resoldre un tema estrictament polític.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*