AVUI ES EL DIA

Ahir vam viure un dia d’emocions fortes. Girs de guió inesperats, confusió, i finalment un camí més legitimat que mai per proclamar avui la República i viure el que anomenem dia històric, que ja comença a ser un costum.

L’anunci de convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya com a sortida i que es va estendre com una remor per mitjans i xarxes a l’espera de la compareixença del President per donar les aclaracions oportunes va generar la irritació dels hiperventilats que sense saber i digerir totes les dades i sobretot les explicacions del protagonista van escupir tota la bilis sense contenció i despertant els seus odis interns. Caldria potser una mica de mesura i confiança en un Govern que ens ha dut fins on ens ha dut i fins ara podem dir no ens ha fallat mai. Confiança i no cremar-ho tot a la primera de canvi.

Ara sabem que les evidents pressions que ha rebut el President de les el·lits catalanes favorables a cap canvi, els partits, Espanya, els seu propi partit, segurament la família i molts més s’han de valorar en la seva justa mesura. Voler donar el pas per trencar una situació que ja dura 300 anys no es qualsevol cosa i també cal valora les conseqüències si no anes bé, en forma de presó i perdúa de patrimoni com a mínim. Davant això sembla va exigir al Govern espanyol la llibertat dels dos presos polítics que tenim, la retirada de les forces espanyoles del territori català i la paralització del 155. A canvi congelava la declaració d’independència, eleccions i fractura de l’independentisme a l’horitzó. Ni així han afluixat. El Govern central un cop més ha negat el diàleg i ha refermat la seva voluntat d’acabar amb Catalunya sense fre.

Aquesta paranoia que amb tot el cinisme era explicada ahir per Soraya a l’inreves dona idea de la voluntat de Populars, Socialistes i Ciudadanos.

Avui, cal culminar el mandat democràtic i defensar aquest nou context, esperant les reaccions internacionals i la suposada posada en marxa del 155. Toca defensar les nostres institucions i la posada en marxa com a Estat.

Ha arribat l’hora del poble i els seus representants, i sobretot posar en la seva justa mesura el seu compromís, fins hi tot persones com Santi Vila que ahir va dimitir, i crec no mereix els insults o menyspreu que veiem a les xarxes.

Endavant la República.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*