EL DIA QUE NO OBLIDAREM MAI
Els sentiments son incontrolables, i ahir van ser molt intensos, rialles, plors, neguit, nervis i rabia es van barrejar dins de 24 hores que no oblidarem mai.
La violació dels drets humans per part del Govern de l’Estat espanyol contra la població indefensa amb l’únic crim de portar una papereta a la mà per exercir el seu dret a vot amb repressió policial que mai hauria imaginat i propia d’altres regims o altres temps va ser el punt i final a 300 anys de dominació i imposició sense voler entendre una societat que ja no recularà per defensar els seus drets com no pot ser d’altra manera.
Veure la impunitat policial i les seves accions que tots hem vist, en el meu cas en directe i també per les mil i una imatges que han donat la volta al món, provoca una indignació i rabia continguda que encara agreuja més quan escoltem les declaracions que venen de Madrid, dels liders d’alguns partits (PP, PSC-PSOE i Ciudadanos) o de mitjans afins en forma de proporcionalitat i culpes cap a les mateixes víctimes. Aquest es un fet que ens quedarà gravat.
Ja no parlem d’Independència, ni de cap reivindicació, ni dels legitims si, ni dels legitims no, ni dels legitims blancs o abstenció. Parlem del respecte als drets humans i això es molt greu. La utilització de la força per part d’un Estat repressiu per simplement intentar aturar el dret a decidir de la seva societat evidentment a l’Europa Occidental i en un sistema democràtic es inaudit i ha de portar conseqüències en forma de condemna de la comunitat internacional i els Tribunals Europeus, alhora que exigeix dimissions i judicis per part dels responsables i complices. De fet això confirma el sentit democràtic d’un Estat que no ha evolucionat i ha mantingut les estructures franquistes sense pudor.
Per altra banda i desprès de la lliçó democràtica catalana i els clars resultats, nomes queda un camí, seguir la llei del referèndum i amb el suport d’una vaga general que paralitzi el país, la proclamació al Parlament de la independència amb el suport d’una societat que vol viure en un Estat democràtic i de respecte per tothom per damunt de tot i no vol veure més com es maltractat i esborrat els seus drets.
Alhora, veure com l’Estat espanyol, i la seva bona gent reacciona i exigeix canvis amb un Estat que funciona com el s.XIX quan evidentment som el 2017.
En definitiva sense oblit, però sense por a la democràcia i la sobirania popular.