SENSE MIRAR ENRERE

Avui veiem un article d’en Pere Pugés, un dels promotors i fundadors de l’ANC on ens avisa de la Reunió de Saragossa del passat diumenge entre les parts de PODEMOS i altres grups nacionals per ser la punta de llança d’una revolució que acabi amb el règim del 78.

Tal com ens explica, i si posem la mirada enrere veiem com ha acabat a Espanya aquests canvis amb la solidaritat de Catalunya al respecte, una evolució amb maquillatge inclosa que ha deixat la nostra nació sempre en el mateix lloc i renunciant a ser el que som.

Ara no podem caure en aquest parant, si a l’Estat es pot fer un moviment prou potent i engrescador que canvii les estructures corruptes del 78 i avanci cap un Estat modern i democràtic seria fantàstic, però nosaltres ja no hi podem col·laborar, tenim un camí encetat que ha de culminar aquest 1 d’octubre i que ens permetrà en cas que la ciutadania doni la victòria al si, entrar a la lligua dels Estats i mirar cara a cara a qualsevol, però amb la feina feta. Com tot a la vida, Catalunya ja ha fet prou solidaritat interessada a canvi de res. Ara toca ser egoista en aquest sentit i pensar amb la nostra societat i el full de ruta democràtic que pretén ser responsables de nosaltres mateixos sense lligams.

De fet, ja veiem com aquells que ens acusaven de que tot eren motivacions identitàries, que la veritat poc o gens veiem en campanya, son els mateixos que volen muntar jures de bandera multitudinaries pel 12 d’octubre per fer veure el patriotisme i el suport a la Constitució o els que pengen videos de Guardia Civils sortint de les seves casernes suposadament cap a Catalunya acomiadats per la població amb el crit “a por ellos oe”, i que posteriorment es veu que son del 2014. Aquest es el nacionalisme atroç que ens acusa de nacionalistes. No hi ha arguments, no hi ha ganes de diàleg, nomes de victòria per golejada passant per damunt del que calgui.

En definitiva aquell adn de Castella que ja hem viscut els últims 300 anys. Davant d’això seguir endavant, no mirar enrere, i fer triomfar el vot i les urnes per ser lliures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*