ELS DRETS DE LA GENT

Aquests dos dies al Parlament hem vist com s’aprovava la Llei del Referèndum, la seva convocatòria oficial i posteriorment la Llei de Transitorietat que regirà Catalunya en el periode del Procés Constituent i en cas de victòria del SI. Les reaccions, les formes i el que hem escoltat es un resum dels últims 7 anys viscuts.

El filibusterisme per entorpir una sessió al Parlament durant hores i hores amb el simple objectiu de posar pals a les rodes a la democràcia ha estat de traca. Ahir veiem com desprès de fer agonitzar el Parlament fins la mitja nit, retiraven les esmenes abans de la seva votació i posteriorment com el dia anterior abandonaven l’hemicicle, demostrant el seu nul respecte a la ciutadania catalana que recordo també representen.

Un cinisme des d’aquells que han viscut del Regim del 78, a la pràctica una continuació amb capa de vernis dels 40 anys anteriors que es permetin donar lliçons de democràcia i amb qualificatius com Autoritarisme i Cop d’Estat com a suaus i la utilització en forma d’amenaça de l’aparell judicial. Uns Populars que encara no han condemnat energicament al Dictador, de fet els seus fundadors hi tenen molt a veure, un PSOE sense personalitat que es va permetre crear un grup terrorista oficial per combatre una altra i que parla de retirar urnes i uns Ciudadanos carregats d’odi i amb un tic en forma de fer seus la voluntat de la gent que no ho ha demanat. Menció apart per Joan Coscubiela i el seu discurs fora de lloc i que haguessin signat integre els tres grups abans esmentats, una llastima veure com a l’hora de passar de la teoria a la pràctica cauen les caretes sense remei.

Cal dir que criticar el que tu no has permés fer per la via habitual no es de rebut, i això ha estat el lema d’aquests grups. La llei, l’amenaça,l’insult i la coacció. Res de nou dels últims 7 anys davant la legitimitat de la gent i les seves reclamacions avalades per una majoria parlamentaria i pel que hem vist al carrer.

En el fons parlem d’això, els drets de la gent. Aquests no poden estar lligats a un règim caduc o a una llei desfassada i autoritaria i molt menys a un poder judicial al servei de l’executiu. En una democràcia la gent te la sobirania i els instruments son per servir-los, mai a l’inversa, ja que llavors la diferència amb altres règims es gairebé nul·la.

La gent ha dit prou amb el Regim del 78, amb deixar-se trepitjar els drets més bàsic com es poder decidir sobre les seves reclamacions, per això ja hem desconnectat i ara votarem i decidirem sense por, nomes així poden quedar garantits els drets de la gent i un sistema que garanteixi les nostres llibertat i no que les coarti.

2 pensaments sobre “ELS DRETS DE LA GENT

  1. Això que s’anomena “filibusterisme” és una pràctica parlamentària que s’utilitza a moltes democràcies parlamentàries (Itàlia, EUA, Regne Unit, etc., etc.), i ningú s’estripa les vestimentes com aquí passa. És una pràctica legal; i molt menys perniciosa que no pas les promeses electorals oblidades en l’ús del poder.
    Però és com els referèndums legislatius: l’Estat espanyol no s’enfia del que puguin opinar els “servs”. Quelcom de semblant va pasar a la CA de Catalunya (quant la ILP demanant un referèndum per la independència que SI va presentar davant el Parlament català fa uns quants anys).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*