EL GRAN DELICTE

Davant la setmana decisiva que comencem on veurem com s’aprova la Llei del Referèndum, es signa la Convocatòria del Mateix i segurament també s’aprova la Llei de Transitorietat, que nomes s’activaria en cas de victòria del Si, ja sabem que si el No guanya les eleccions autonòmiques serien un fet.

Tot això culminaria amb la gran concentració per la Diada a Barcelona i posaria rumb a la campanya electoral on sembla que una part prefereix deslegitimar la mateixa democràcia i dimitir de les seves funcions representatives, de fet son els mateixos grups que ja han anunciat el seu abandonament del Parlament quan es votin les lleis esmentades. Res de nou a l’horitzó, a Letònia va succeir el mateix amb els diputats pro-russos davant la imminent independència bàltica. Un flac favor a la democràcia, però també i sobretot una presa de pel als seus votants que veuen com queden orfes de representació i lògicament hauria d’existir els mecanismes per sancionar aquests diputats com en qualsevol empresa del sector privat o públic. Aquests es deuen sobretot i per damunt de tot a la societat que els ha votat i no a unes cupules aillades de partits amb tant baixes pulsacions democràtiques.

Per altra banda veiem com des del Govern espanyol les amenaces i insults son a l’ordre del dia amb el mateix president i la vicepresidenta comparant la votació de delicte, usurpació de drets dels catalans i un llarg estol d’amenaces sense fre. Els nervis els delaten. Pels atemptats han creuat totes les linies vermelles i la seva mesquinesa aprofitant les víctimes per treure rèdits polítics han estat miserables i sense qualificatius. Senzillament han perdut els papers i el que no han volgut actuar com un Estat civilitzat i democràtic els últims 5 anys evidentment no ho esperem ara. Els tribunals i les amenaces al Govern català son el seu antidot del no res davant uns representants i un poble que ja ha decidit, ja que amb això consisteixen els drets, i ho ha fet per consultar-se i actuar amb conseqüència amb totes les garanties que els ciutadans li donaran.

Davant un Estat retrograd i amb l’odi per bandera trobaran democràcia i determinació. Hem sentit fins hi tot que votar no es democràcia. Segurament no ho es tota, però no hi ha dubte que respectar la sobirania popular i donar la paraula a qui la guarda, el poble amb qualsevol tema per molt arrelat que estigui es el concepte modern de democràcia que Espanya no esta disposat a acceptar deixant el seu llistó a un pas del règim anterior que ja no volem recordar. Així de simple.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*