ACCELERACIÓ

Veiem les declaracions de Garcia Albiol amb amenaces de l’Article 155 o tuits com el de Joan Coscubiela defensant les normes d’un Estat i l’us de la força per fer-les servir i veiem com l’unionisme antidemocràtic ha perdut els papers i es mostra incompetent per donar una replica als passos que el procés va ensenyant amb fermesa.

La llei de transitorietat com diu la Gemma Aguilera dona una oportunitat a tots i deixar enrere el règim del 78. Una revolució en tota regla i que ja no saben com aturar, no espero res d’Albiol, però si dels Comuns, on alguns personatges segueixen defensant amb arguments ridículs un règim corrupte, ancorat amb el passat i que no respecta la sobirania del poble, potser ja va sent hora de posar cadascú al seu lloc sense excuses de mal pagador.

Carrer, institucions i llei

per Gemma Aguilera
Garanties per anar a votar l’1 d’octubre? Sí, per a tothom. Tant per als del ‘no’, que tenen assegurada una Catalunya autonòmica i constitucional si guanya la seva opció, com per als del sí, que des d’avui coneixen el marc legal provisional que permetrà el trànsit des d’Espanya fins a una República de Dret, democràtica i social si la independència s’imposa a les urnes. Garanties democràtiques per a tots els catalans i catalanes sense excepció. Garanties que surten del Govern i de la majoria parlamentària de JxSí i la CUP. Però no de Madrid. La presentació pública de la ‘proposició de llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república’ ha dibuixat un escenari democràtic ja molt difícil de contestar en termes de legitimitat i legalitat per a qualsevol entitat o partit que estimi la democràcia.

I en aquest grup s’hi inclouen els Comuns. Haurà de fer un sobreesforç descomunal si volen continuar defensant la il•legitimitat d’un referèndum que permet triar amb totals garanties entre una República social i una monarquia blindada per un règim polític d’elits extractives. Perquè, de fet, aquesta llei que s’aprovarà per tenir al calaix i activar només en cas de victòria del sí, ofereix la possibilitat de construir l’Estat amb què somnien les bases d’aquesta esquerra a Catalunya i a Espanya: Una República de Dret, democràtica i social per a tots els espanyols, allunyada de la putrefacció del règim del 78. Un model que molts ciutadans espanyols voldrien veure replicat a Madrid. Defensaran un no a aquesta oferta democràtica només perquè el PP no els dóna permís?

La democràcia catalana ja tenia el carrer i la legitimitat de les urnes per iniciar un procés de sobirania. Ara té també la garantia legal. Una llei que cobreix tots els flancs d’una democràcia madura: Processos electorals, una justícia independent, modernització de totes les institucions i serveis públics, protecció del ciutadà en tots els aspectes, sobretot en aquells en què l’Estat els ha desprotegit: Pensions, seguretat (policial) i garanties democràtiques. Carrer i llei, una combinació molt difícil de sabotejar i de desprestigiar. L’Estat i l’unionisme fa temps que ho intenten. Els Comuns, a estones. Valdria la pena que llegissin les 54 pàgines de la proposició de llei. Hi veuran reflectit un procés constituent des de baix per construir una República inclusiva, social i moderna. Diran que no a decidir-ho l’1 d’octubre?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*