EL DOLOR I LA MESQUINESA

Quan encara estem en estat de xoc pels atemptats d’Estat Islàmic a Barcelona i Cambrils, cal treure segurament amb els elements que tenim les primeres conclusions:

En primer lloc, lloar la gran tasca dels Mossos, la nostra policia, aquella que un determinat sector de la nostra societat, cal dir minoritàri no deixa mai d’atacar i convertir amb un enemic sense possible reconciliació.

També cal destacar la resta de serveis públics i la mateixa societat, uns funcionant brillantment dins el caos normal en aquests casos i la gent donant una lliçó de solidaritat, donant sang, atenent els damnificats, ajudant els cotxes amb moltes hores a la carretera i finalment cridant “no tinc por” davant la barbàrie i la retallada de llibertats que el poble no està disposat a acceptar.

Com no, la imatge del nostre Govern, amb seriositat, donant i gestionant la informació precisa i en tot moment actuant com un Estat, cosa que ha demostrat la nostra capacitat i gestió alhora d’afrontar els reptes per durs que siguin.

A l’altre costat de la balança, un cop més i sense sorpreses el Govern espanyol, aquell que ha marginat la nostra policia de la lluita antiterrorista, aquell que s’ha negat mil i un cops a reunir la Junta de Seguretat o aquell que retalla les convocatòries de mossos posant en risc la nostra propia seguretat, aterrant a Barcelona tard, amb una primera reunió curiosament sense la part catalana i una segona amb el missatge de Junts anem millor amb les seves diferents versions.

Davant aquesta mesquinesa i el paper real força inexistent de l’Estat que tot el món ha vist, editorials absolutament vomitives i carregades d’odi com el que rebutgen dels islamistes tant de El Mundo com El País o l’ABC per posar uns exemples, aprofitant per criticar les institucions catalanes i barrejar el procés independentista amb la barbàrie viscuda i crides com “fem una crida al Govern perquè es posi al servei dels problemes reals de Catalunya”, ignorant per exemple la presència de tropes espanyoles a l’Iraq com a possible causa, cosa que si donen a entendre editorials de mitjans estrangers.

En darrer terme la proliferació de catalanofòbia a les xarxes barrejada amb els fets, amb respostes per exemple al tuit de condol de Gerard Piqué a les víctimes i contestat per gent sense cervell o directament encegats per l’odi i la xenofòbia a Catalunya.

En definitiva, res de nou amb la gestió d’uns i altres, i nomes una incògnita amb el possible augment d’alerta 4 a 5 que ens deixaria amb una espècie d’estat d’excepció amb el que això comporta davant els reptes democràtics que Catalunya ha de viure en les properes setmanes. Com deia el crit d’avui al minut de silenci a Barcelona “No tinc por”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*