LA CULTURA DE LA MENTIDA AL DESCOBERT

El portaveu del Grup Popular, Rafael Hernando, finalment amb periode estival de baixa intensitat i gairebé de puntetes ens anuncia que l’article 155, aquella amenaça constant des de fa molts mesos no s’aplicarà per raons de temps i de realisme polític. Esperem una rectificació que segur no arribarà mai.

Efectivament, apunta al delicte de sedició i la col·laboració de les forces de l’ordre com a solució per impedir la democràcia. La suspensió de l’Autonomia entén que ja no resoldria la situació i fa referència al procediment amb majoria absoluta al Senat que podria dur a terme, però que pel llar procediment no arribaria a temps per la data prevista. Això si, deixa clar que el pes de la llei caurà sobre qui no acati les normes com ja ha passat amb Artur Mas o Quico Homs. Parla de prudència, i d’unes regles que tots hem de respectar sense excepcions.

Nova mentida desmuntada, i una nova prova que el fum, es converteix sempre en fum, res més. Es curiós veure el portaveu popular anunciar gairebé d’amagat i sense escarafalls que no es suspendran l’autonòmia ja que no solucionaria res, per fí han entés que es un poble que reclama uns fets concrets i que aquest seguirà allà amb Representants lliures o engabiats. Es així de senzill. Per altra banda reconeix que la seva aplicació es feixuga i que no arribaria a temps, cosa que ja es deia des de fa temps per la part catalana. Per altra banda presentar al món la suspensió de l’autogovern català simplement per escoltar la reclamació del poble que representa i donar-li veu com en qualsevol democràcia normal no ho entendria ningú i tornaria a les epoques fosques del franquisme, del que per cert alguns no n’han sortit mai.

Aquestes regles que tots hem d’acatar, com diuen en qualsevol cas estan per sota la democràcia i sobretot de la sobirania del poble, sinó simplement no es democràcia i la linia fina amb altres règims seria tant fina que no es notaria.

Cal tenir present i sap perfectament que el referèndum es inevitable i no hi ha marxa enrere. Han arribat massa lluny utilitzant la justícia com a eina repressiva i de coacció com en els millors temps passats. De fet sentim com la Fundació Francisco Franco defensa que el dictador no va matar a ningú, eren les condemnes dels tribunals que ho van fer. Aquesta es la realitat que ha xocat frontalment amb la democràcia i un poble disposat a exercir-la sense por.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*