AMB EL NAZISME A LA BOCA

Durant el procés independentista, democràtic i popular a Catalunya quants cops ens hem sentit dir la paraula nazis, una paraula sembla preferida i dita per molts actors diversos però amb el convenciment que enyoren la dictadura franquista i el seu mirall amb el regim nazi o que banalitzen un terme terrible sense solta ni volta.

Avui ha tornat a succeir, concretament a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio amb en Jordi Garcia- Soler, un dels participants, va ser primer responsable del gabinet de comunicació del PSC i posteriorment ha encadenat diversos càrrecs de confiança en diferents Consells de Televisions sempre a proposta d’aquest partit. Aquest personatge ens diu que la Llei de Transitorietat que pot aprovar el Parlament català es similar a la Llei Habilitant del Règim nazi, exactament igual. Davant les peticions de retirada de l’afirmació per part del presentador, ho ha afirmat tres cops més.

Aquesta llei que es refereix, es de 1933 i va permetre Hitler assumir el poder total en detriment del Parlament Alemany i que els historiadors marquen com inici del règim nazi que va portar a la Segona Guerra Mundial i l’horror creat.

Realment cal estar malalt per fer afirmacions a la lleugera com aquesta o amb un sentit de la responsabilitat nul. El tertulià crec ha traspassat totes les línies étiques per ser acomiadat per sempre en qualsevol tertúlia. Una cosa es la pluralitat d’idees i els seus arguments i un altra fer apologia del nazisme amb comparació amb l’independentisme.

No es de rebut unes paraules dites amb calent i a correcuita, però podrien ser enteses si hi ha rectificació, però en Jordi Garcia s’ha negat tres cops a retirar-les amb tota la fredor que requereix el tema. Francament ja n´hi ha prou de comparar un procés exemplar i democràtic, on els nostres representants davant la negativa de l’Estat a dialogar per cap dels mitjans possibles ha hagut de crear unes lleis que siguin la base en el primer moment si la resposta del Referèndum es positiva, es a dir si ho decideix la gent per majoria i no entrar en un buit legal que ho dificulti, suposo que pel tertulià això es exacatament igual que un cop d’Estat militar amb en Hitler al capdavant i tot l’horror i vergonya per la humanitat que va portar desprès.

Sempre amb el nazisme a la boca per no poder defensar amb arguments la seva posició legitima, segurament seria demanar massa.

6 pensaments sobre “AMB EL NAZISME A LA BOCA

  1. A les tertulie es solen dir moltes tonteries i falsetats. Tanmateix, a la mateixa tertulia on aquest senyor ha dit aquesta animalada, també se n’han dit d’altres (com es pot llegir a la noticia de Vilaweb, i tampoc no han estat retirades). Uns llençen al cap dels altres a Hitler, i els altres llençen a Franco… No crec que l’acomiadament sigui una bona solució (a més de caure en la censura, donarien arguments a l’Estat espanyol per titllar als mitjans de comunicació públics catalans de totalitaris).
    A més, si els tertulians haguessin de ser despatxats per les tontèries o les falsetats que diuen, no podrien haver tertulies (tots els tertulians haurien de ser acomiadats; això sí, després dels periodistas que condueixen les tertúlies).

    Atentament

    1. Segurament tens part de raó, però comparacions amb el nazisme i Hitler no les posaria al sac de les tonteries habituals. Em semblen suficientment greus per demanar rectificació o acomiadament. Simple mesura higienica diguin el que diguin els mitjans. Ja una línia que crec no es pot traspassar. No tot s’hi val ni s’ampara amb la llibertat d’expressió.
      Salutacions
      Albert

      1. Les comparacions també es fan, des de l’altre bandol, amb la dictadura de Franco.
        Si parlem de “linies sanitàries”, caldria esmentar als companys de viatge (i, segons com es miri, els qui tenen segrestat el govern català) de les CUP. Penso que són molt pitjors aquests que no pas qui ja sabem què els mou [encara que personalment crec que els fils que mouen als titelles i titellaires de la CUP i adjacents són els poders de l’Estat espanyol].
        Espero que la profecía del sr. Aznar (aquella que deia que abans de trencar-se España a Catalunya ens enfrontariem entre nosaltres mateixos) no s’acompleixi, malgrat que alguns semblen que així ho vulguin.

        Atentament, i bon dissabte

        1. Segur que si, però comparar les estructures franquistes i les de la teorica democràcia espanyola es una evidència que malauradament s’ha vist reforçada amb el procés català. Pel que fa a la CUP, els seus diputats son necessàris i per tant ens agradi o no tenim un objectiu i aquest esta per davant de tot, encara que hi ha coses que no hi estem dacord. Cal aguantar i carregar-se de paciència.
          Salutacions
          Albert

          1. L’objectiu de les CUP, quin és?
            Dubto molt que sigui la independència de Catalunya, més que res perquè ara per ara les seves forces no són suficients per fer prevaldre el seu mòdel social. Això, sense tenir en compte els intrussos (infiltrats) que de ben segur als seus rengles existeixen, començant per Arran i arribant almés elevat rang jeràrquic de les CUP i organitzacions que en formen part.

            Pel que fa als companys de viatge i a la necessitat que el govern té dels vots parlamentaris de la CUP, a vegades des de fora sembla més que el govern estigui segrestat que no pas acompanyat pels parlamentaris de les CUP.
            Però bé, si no hi ha altre remei, per lo menys que els obliguin “a utilizar bolquers”, perquè ja se sap que qui dorm amb infants pot despertar-se moll (tot i utilizar bolquers)…

            Atentament

          2. Segur que ens poden fer falta bolquers, i evidentment el seu model social es minoritari, però per arribar al final les matemàtiques ens indiquen que fan falta tots els vots independentistes, i ara per ara amb les alçades que estem, igual que durant tot el procés, no he preguntat mai quina ideologia te la persona que he agafat la mà per completar la cadena, simplement compartim el mateix final. La ideologia ja es tot un altra cosa, la segona part que com deia aquell ara no toca.
            Salutacions
            Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*