EXCUSES DE MAL PAGADOR

Ahir Soraya ens tornava a dir que el referèndum es il·legal, i que tots els preparatius serien vigilats per evitar que es fes cap pas. Res de nou a l’horitzó. Una cantarella que qualsevol sensibilitat mínimament democràtica li fa de mal escoltar. De totes maneres cal veure com son utilitzats les veus contraries catalanes al mateix.

Efectivament, gent com Serrat, Coixet o Marsé per posar tres exemples ens diuen els seus motius per no voler el referèndum.

Serrat, diu que no aniria a votar en uns comicis que no apel·len a la majoria de la ciutadania i que no son vinculants. Marsé ens diu que no hi haurà consulta, però que el mal ja està fet, dividint els catalans entre bons i dolents, donant les eleccions com una sortida. Per la seva banda Coixet diu que el referèndum no esta ben fet, no te un cens ben fet, nomes dona dues alternatives, i no creu que sigui la pràctica més democràtica del món, ja que està muntat pe aquells que volen el que volen.

Cal veure com l’argumentació es molt similar a la que ens arriba de Madrid cada dia, i repeteix topics per desmobilitzar i treure ferro a l’assumpte. En un Estat democràtic anar contra un referèndum per resoldre una petició molt nombrosa de la societat i que apart compta amb una majoria a la seva cambra de representants, crec que no es legitim. Ho son les dues respostes per igual, però no contra el com.

Serrat, parteix de dos fets que ell preten imposar sense base en els seus arguments. El referèndum interpel·la a tota la ciutadania per igual, com tots i per altra banda es vinculant, perquè així ho ha expressat qui l’organitza i perquè la validesa li donem tots els participants com no pot ser d’altra manera.

Marsé, ens treu a passejar la famosa divisió catalana i la partició de les famílies que tant han utilitzat certs sectors retrograds de l’Estat. Suposo que deu voler una societat de pensament únic, estil dictadura de dretes o d’esquerres, sincerament prefereixo la pluralitat per molt que li molesti.

Per últim Coixet ja sap que el cens no esta ben fet, quan serà el mateix que les últimes eleccions, i parla de dues alternatives, com si els referèndums d’autodeterminació no siguin binaris, com recomana la mateixa Comissió de Venecia que nomes treuen quan els hi convé. No hi ha un mig Estat, no existeix. De fet els referèndums els organitza el Govern de cada lloc, com sempre, i resoldre els problemes amb el vot i la decisió de la mateixa societat sincerament es el més democràtic. Segurament el que no li agrada deu ser el que pensa pot ser el resultat. Seria un altre tema.

En definitiva, veiem com els arguments sempre giren al voltant del mateix des d’aquí o des d’allà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*