COM SEMPRE
Ahir ens presentaven la llei del referèndum. Aquella que ens dona les garanties necessàries per efectuar el nostre dret a vot i donar sortida a la reclamació de la societat catalana.
De fet, s’ha intentat que sigui el més similar possible a qualsevol comtesa electoral i donar la màxima seguretat i validació en el mateix. Hi ha bàsicament dos canvis significatius, per raons obvies no hi haurà la Junta Electoral Central i es crearà una Sindicatura Electoral amb juristes i politolegs de prestigi que vetllaran per tot el procés i a l’estil del que ja fan als Estats nordics, la segona com es va explicar es que els ciutadans aniran a exercir el seu dret de vot amb l’Estat en contra i tot el que això comporta.
Sentin els juristes, alguns expliquen que apel·lar al dret internacional com a base per aquesta llei que prevaldrà damunt les altres amb l’aprovació del Parlament no es legal. De fet no es aquesta la qüestió, ja que segur trobaran coses a impugnar segons la legislació vigent espanyola. Tanmateix aquesta llei es excepcional ja que l’Estat precisament no vol donar cobertura als seus ciutadans per mitjançant el seu vot resolguin una reclamació majoritària sigui amb el si o amb el no, ja que aquesta segona opció tant legitima com la primera també es negada sistematicament per l’Estat.
De fet davant un fet normal dins el context, com explicar el funcionament i la llei que hi donarà cobertura amb total transparència, les reaccions han estat la de la Ministra de Defensa recordant que l’exercit esta per garantir la unitat territorial, potser pensar enviar els tancs a disparar les urnes i la Vicepresidenta dient que l’Estat amb 24 hores pot avortar aquest problema, donant entendre que la separació de poders es nul·la i sense voler abordar la qüestió. La resta menysteniment, paraules com els problemes reals, focs d’artifici i engany son a l’ordre del dia.
Una falta de respecte absoluta, primer a la democràcia, a la sobirania popular, als mateixos ciutadans i els seus drets i finalment al respecte que es mereix la mateixa societat opini el que opini.
En definitiva, com sempre.